Els catalans no podem exercir el dret universal en democràcia a votar perquè diuen que som espanyols, i els "espanyols han de votar juntets", si la pregunta "afecta a tots els espanyols". Ho diuen els garants de la constitució espanyola i els del PP i PSOE.
És de justícia admetre que si, que els afectarà. Si per aquelles coses de la vida al final podem votar i ens declarem independents. Els afectarà perquè deixarien de recaptar uns impostos necessaris per fer els seus trens d’alta velocitat que mai seran rendibles i les autopistes buides de cotxes. Espanya sap amb contundència que sense l’aportació involuntària i solidaria dels euros catalans, no podrien subvencionar als treballadors del camp, tampoc podrien injectar els milions d’euros a la banca, tot i que n’hagin vingut d’Europa. Espanya sense Catalunya és un bluf, o millor dit un ninot de palla i amb peus de fang.
Definitivament deixar de ser espanyols, pot ser un greu problema pels espanyols, però al mateix temps el principi del seu alliberament. El poder instal·lat a Madrid, mai ha volgut fer dels ciutadans homes i dones lliures, instruïts, preparats, moderns. Els ha estat més productiu pels seus interessos fer uns trens que ningú vol fer a Europa i mantenir els grans latifundis en lloc d’invertir en escoles, en investigació i en cultura en general.
Els catalans, que mai hem anat a catalanitzar les Espanyes, sempre hem sabut que el treball i l’estudi són el binomi que ens pot oferir un futur millor. Mai hem viscut de les d’adives gracioses de cap monarquia. Catalunya ha caminat amb peu ferm perquè la gent és com és, i ara també estem convençuts que una vegada lliures ens en sortirem.
La nostra independència, pot revolucionar i trencar inèrcies de temps passats. Espanya necessitarà molta ajuda sense Catalunya per sortir-ne don ells mateixos s’han posat. Espanya haurà de fer la seva reforma agrària i construir unes noves bases de justícia social. Haurà d’invertir tot el que pugui amb escoles i un ensenyament modern, on les assignatures fàtues i innecessàries en formin part. Haurà de prendre la decisió que Madrid no és el centre de l’Univers. Haurà de decidir si inverteix amb formar bons professionals de la industria o de la guerra. Haurà de decidir si les comunicacions han de servir pels rics o per generar treball i riquesa.
Definitivament, creiem que la independència de Catalunya, pot suposar l’arribada de nous aires pels pobles de la península.
Uns pobles lliures, amb uns valors de equitat, justícia i respecta, tenen tot un futur d’entesa i col·laboració.
Ara però a Catalunya cal que fem el pas definitiu i més valent que mai hem fet els catalans. Hem de signar el contracte més polític amb nosaltres mateixos i que pot ajudar al procés. Sobre tot a desemmascarar als espanyols que no deixen de dir-nos espanyols, cosa que ni volem ni desitgem ser, i fins que Catalunya no sigui una nació estat i lliure, ens hem de considerar apàtrides catalans.
Estem farts d'haver de demanar perdò per existir. Joan Fuster
RSS Feed
