
Els Estats Units o Anglaterra, poden ser el que vulguin ser, però bàsicament són demòcrates i posseïdors d’un esquisit respecte a la llibertat d’expressió. Han fet possible que la seva historia amb misèries, ombres i èxits, sigui coneguda arreu del Planeta. Mai se’ls ha ocorregut impedir el coneixement de la seva historia. Fins i tot amb aquelles qüestions de seguretat nacional, donen el temps que estimen oportú i desprès són publicats i investigats per divulgadors i opinadors.
Espanya, perquè hem de parlar d’Espanya que és el que sura i el que ens volen imposar els espanyols, torna a visualitzar amb uns fets deplorables el que són i la voluntat de no canviar ni un mil·límetre com són.
L’Institut Cervantes, espanyol, d’Utrecht, i conjuntament, ho seguin ordres de la l’Ambaixada espanyola d’Holanda, han censurat la presentació del llibre “Victus” de l’Albert Sánchez Piñol, boicotejant la seva presentació. Els motius són “secrets”. Però coneixent com las gasten a les clavegueres d’Espanya ens ensumen el pitjor. Sobre tot perquè de moment la resposta de les institucions espanyoles és el silenci.
Els feixistes nazis, culpables d’una guerra i d’una barbàrie que mai hem d’oblidar, és van significar amb la crema de llibres com element “revolucionari”. D’altres com el Millan astray cridaven “viva la muerte”. Els d’ara ni cremen ni criden però prohibeixen i censuren. Pot ser el principi.
Des de aquí demanem als demòcrates europeus que no permetin accions i actituds com aquesta. Prohibir, censurar són l’avantsala de situacions antidemocràtiques. Europa ha de respondre adequadament a Espanya. Europa, la democràtica, ha d’actuar, no fer-ho pot suposar situar les bases per tornar a vells temps i això els demòcrates no ho podem permetre.