Tot i que van intentar explicar a la pel•lícula “El Sindrome de Xina” i els seus efectes devastadors d’un accident nuclear, on la fissió nuclear i te molt a veure, de moment ens hem de quedar amb els efectes superficials de Chernobil i Fukushima. Pera al cap i la fi devastadors.
S’ha de reconèixer que l’evolució i adaptació de ER al llarg dels anys és extraordinari. No és va extingir quan els fets d’octubre del 36, ni quan la llarga nit franquista, ni ara desprès de dir-nos que són els més independentistes d’esquerres i treballen per una entesa amb els botxins de Catalunya que a la practica vol dir el contrari. Resumin: “de proclamar la República catalana al 1931, a un estatut, de legitimar el franquisme a un marquesat, de fer un referèndum legal i legítim proclamant la República catalana a una taula de diàleg amb l’enemic del 155.
El segon tripartit entre els del PSOE, ICV i ER no només va suposar una forta garrotada en termes electorals per ER (de 21 diputats a 10 a les següents), sinó que la militància que proposava un canvi de rumb més catalanista i, nacionalista i, per la independència va originar un veritable terratrèmol i militants com Joan Carretero o l’Uriel Bertran, més tard, abandonen el partit. Qüestionaven els tripartits i la deriva federalista amb els espanyols que mai ho han volgut.
ER pot dir i fer el que li vingui en gana. La seva estructura organitzada i la militància quan parla, que només és als Congressos i quan la direcció ho creu convenient, té tot el dret del mon a fer-ho. Tocar poder i gestionar diners públics, obliga a tenir principis, sobre tot el de transparència i bon govern. És el mínim a canvi de demanar el vot.
Que pot haver passat perquè ER de fer veure que treballava per la independència, ara, siguin els màxims valedors del diàleg amb els botxins espanyols. Diàleg demanat reiterades vegades i molt abans de l’1 d’octubre.
Junts pel SI, eines d’Estat, van votar a favor de la Llei de transitòrietat jurídica i la de Referèndum. Van votar i signar el document de proclamació de la República Catalana. ER donava i deixava clar tots els imputs que el pacte transversal amb els catalans i partits havia vingut per rematar la feina i per implementar la República. Llàstima que els cupaires mai és varen sumar. Doncs no, tot va ser pur teatre, amb deslleialtats amb els amics i traïcions orquestrades amb el l’enemic i segur que per això avui som on som.
I ara, desprès de l’aplicació del 155, d’una repressió desfermada per l’Estat espanyol i recolzada pel “Gobierno de España”, PSOE-UP i de guanyar unes quantes eleccions en termes independentistes, ER ens diu que cal dialogar i esperar.
El Síndrome república s’està covant i sembla que tots els indicadors han sentenciat la central republicana. Els fets i l’acceptació que la gestió està pel davant dels objectius politics nacionals a punt d’esclatar.
Aquest cop, quan ho faci, només desitgem que sigui per sempre com a Chernobil i Fukoshima.
Sembla per les noticies i fets que el síndrome república cada dia és més profund i entre els treballadors que cobren sense treballar, la imputació de la Colau, el Rufian que els hi aprova tot al “Gobierno de España”, el mossèn que ja obertament ha renunciat a la unilateralitat, tocaria una bona alternativa lluny d’aquest escenari.
RSS Feed
