No farem una carta oberta per fer glosa del MHP Carles Puigdemont, però volem deixar el més clar possible, que l’únic que ens pot redimir i fer que triomfem a l’hora és ell.
Cap polític espanyol i unionista pensava amb un resultat electoral on la clau per investir, i fins i tot que hi hagi legislatura, la tinguessin els perseguits, “els fugats” i el seu partit, i que mai han volgut ser espanyols.
Tampoc pretenem fer un glossari dels mals que Catalunya i els catalans hem patit d’ençà el 1714. Les guerres és guanyen i es perden, nosaltres la que els castellans, amb l’ajut dels borbons francesos ens van fer, la vàrem perdre. És historia i ara som on som per dret de conquesta des de el 1714 fins el 2023 amb el seus daltabaixos més criminals o menys..
Espanya i el seu Estat d’arrel franquista, per molt que vulgui no pot liquidar la historia i Catalunya te i és Historia en majúscula.
La Nació catalana fa més de mil anys que ja va deixar impremta amb la llengua catalana, els seus valors socials i marítims, i per molt que ho han intentat, de moment avui Catalunya és una realitat.
El temps s’esgota i sembla que tothom s’entesta dient i explicant que vos porteu la batuta de la negociació. Vaja com si l’executiu i Grup Parlamentari al Congres de Junts estes amb orsai.
Alguns fa estona que ja li encolomen tota la responsabilitat de la negociació. Si finalment anem a eleccions, Puigdemont serà el responsable de no haver acabat amb la repressió judicial i policial. Diran als quatre vents.
L’altra part del relat, tot i que ara no s’esmenta gaire, és que si anem a eleccions, no és garanteix que la dreta espanyola governi, com si els milions d’espanyols que voten PP i Vox fos culpa del Puigdemont. Sembla que quan governava Aznar o Rajoy també era culpa del Puigdemont.
Esteu negociant i això és un fet ben publicitat. De moment no sabem els continguts de la negociació. El que si sabem es com el PSOE va tancant carpetes i acords per la seva investidura. Cosa que poc a poc redueix el calendari pendent de l’únic acord final que ho pot permtre tot. El de Junts.
Finalment, existeix la dèria estratègica silenciosa amanida pel suport de les esquerres espanyoles, per liquidar Junts per Catalunya. El més trist és que alguns de Junts no ho vegin.
Donades les gracies pel que ha fet i fa el MHP Carles Puigdemont, i saben que ell, personalment no és juga altra cosa que el seu retorn a Catalunya lliure, seria poc entenedor que pactes la investidura del Sánchez en nom de Junts, a canvi de no tenir res lligat i d’unes promeses que el PSOE, PP i Estat espanyol mai han complert. Sobre tot perquè el contingut de la seva conferencia del dia 5 de novembre, altra cop marcava que la política serveix si és creu amb el que és diu, proposa i defensa.
Quan la pretensió és construir una organització, partit polític, a imatge de les situacions antigues oblidant l’objectiu, acostumes a errar el tret. Els partits, organitzacions amb pretensions transversals, només serveixen com eina d’alliberament, i que aconseguit l’objectiu de País han de desaparèixer ho reinventar-se. Amb un o una organització en tindríem prou.
Junts per Catalunya, avui hauria de ser l’eina, només l’eina, on la majoria de catalans, republicans, d’esquerres, de dretes, socialistes, demòcrates cristians, de centre esquerra, de centre dreta, i tinguessin cabuda i tots treballant per la independència de Catalunya.
Mantenir la compartimentació política actual, confirma que la majoria de polítics amb la gestió autonomista en tenen prou.
Són els que només han utilitzat el terme independentista per afavorir negociacions i obtenir redits electorals.