Quan l’Estat d’una nació esdevé un poder fàctic, la democràcia ha deixat d’existir.
El regim del 78 va preservar, gracies al remor dels fusells, que un munt de funcionaris franquistes i aplicadors de la seva legalitat, romanguessin intactes als seus despatxos i cadires.
És cert, la Constitució del 78 contemplava avenços en termes democràtics, però no en termes de neteja franquista i menys el paper que l’Església va tenir durant el franquisme, després i ara. Veure que a la façana de l’edifici del TSJE s’exhibeix un crucifix ho diu tot. I Franco desfilava sota pali i era “Caudillo por la “gracia de Dios”.
El poder judicial, part de l’Estat espanyol, és nodreix sempre dels informes de la Guardia Civil i la policia, dita nacional i espanyola. Cossos d’arrel franquista i que avui encara mantenen amb moltes casernes la foto de Franco. Als quarters militars també.
Hores d’ara a Europa ja ningú dubta, és veu que els jutges europeus tampoc, que la justícia espanyola és un nyap. Que la legalitat espanyola digui que són els partits els que decideixen majoritàriament l’anomenament de jutges, certifica que el poder judicial no és res més que un apèndix polític i partidista.
El fracàs de la justícia espanyola a la UE no ve d’ara. La justícia europea ha sentenciat, i no una vegada que la espanyola ni és justícia ni justa. La darrera referent al Otegi.
Espanya i el seu govern de torn fa aigües i en tants aspectes, que la fallida tècnica podria arribar abans del previst. Deute, atur, conflicte territorial. La política ja fa estona que hi és en fallida.
Tercera euro ordre i tot pinta que també serà fallida. Eurodiputats que ho són per voluntat popular i que govern i Estat espanyols impedeixen de forma barroera que no exerceixin. La Unió Europea, desprès del Brexit que està al caure, haurà de decidir si vol continuar fonamentant drets i democràcia, o continuar mantenint i donant privilegis als Estats.
L’estratègia d’internacionalitzar el conflicte confrontació entre Catalunya i Espanya, és de moment l’únic espai que ens dona als independentistes unes certes victòries. I no és només en el terreny jurídic. El President i Consellers des de l’exili, han aprofitat extraordinàriament la seva llibertat que no tindrien a Espanya per explicar la rel del conflicte.
Encara és podria millorar i a fe de deu, que ho han fet. Han, i estant posant a tot un Estat contra les cordes i un poder de l’Estat, el judicial. Pels seus fets els coneixereu, deien, i ara a Europa i altres indrets és coneix com funciona la justícia, els cossos policials espanyols i el conjunt de l’Estat.
Poca broma David contra Goliat i David està guanyat a la UE. El traga-la que practica la justícia espanyola ja no cola i la seva venjança s’esmicola, malgrat la presó i repressió exercida, i si finalment Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Comin exerceixen com euro diputats, la democràcia guanya i la justícia espanyola perd.
Espanya i el seu Estat tenen un problema que només acabarà fen la neteja que no varen fer al 1978. Fet avui impossible perquè qui mana i controla l’Estat són els franquistes d’ahir i d’avui. Espanya només pot funcionar democràticament liquidant l’Estat actual i fer-ho voldria dir que Espanya és converteix en una Confederació de Repúbliques Ibèriques. Mentrestant el que els ciutadans obtenim és el traga-la de l’Estat perquè ells tenen la seva legalitat, els seus poders i els mecanismes repressius per mantenir l'estatus quo que dura més de tres segles.
RSS Feed
