
20.000.000 d’euros és la xifra que el Conseller Vila ens ha donat respecte el frau que és comet a Ferrocarrils de la Generalitat. Dels altres trens, RENFE, no ha dit res, segur que és perquè les dades, si en tenen, se les guarden els espanyols.
La solució, o mecanisme d’atenuació “d’aquesta xacra”, ha estat posar unes maquines, “vídeo gravadores” per desprès emprendre les accions oportunes per localitzar l’infractor i reposar el frau, ens expliquen.
No sabem si el Conseller o els seus assessors i tècnics, han arribat a “conclusions de caràcter científic” del perquè d’aquest “gran frau”. Potser és que tenim una colla de “malalts esquizofrènics” amb la dèria de “colar-se” el màxim de vegades. També és possible que juguesques impensables estén a l’ordre del dia entre la canallesca i gent antisocial.
Cal sospesar també la possibilitat de que la majoria siguin antisistema o gent que com els cleptòmans siguin uns malalts del no pagar.
Ara bé, podria ser, això si i de forma excepcional que algú amb dos dits de front, hagi pensat des de la perspectiva sociològica i que potser la crisis i té quelcom a veure. Una crisis que curiosament afecta directament i de forma més cruenta a tots aquells que estan ja a l’atur, o que tenen uns ingressos que només els permet un mal viure. Són els que tenen fills que tenen que desplaçar-se obligatòriament per anar a escola. D’altres a fer treballs de curta durada i poc salari.
Nosaltres som els primers que defensem lo públic com element just. Escola publica, transport públic, sanitat universal, administració transparent. També defensem que tothom hi ha de contribuir a través dels impostos, que alhora haurien de ser justos.
Dit això, entrarem a fer la critica corresponent a la solució proposada pels politics i tècnics de la Generalitat per resoldre un problema que fa temps que és endèmic. Els trens siguin de la Generalitat o no, compleixen la seva finalitat garantint diàriament la mobilitat dels ciutadans. De fet els trens i per condicionants socials han de complir el seu paper sustentador i vertebrador d’una societat moderna, i per això independentment del nombro de passatgers, ningú proposarà l’anulació d’un tren. La primera constatació és; els trens invariablement fan el seu recorregut portin 10 passatgers o 200. Segona constatació; Els costos directes d’explotació i manteniment dels ferrocarrils són els mateixos si un comboi porta 10 passatgers o 200.
Tenint en compta que el transport públic, té dues funcions vitals, la mobilitat i afavorir amb preus assequibles la ciutadania, queda clar que és un servei que no només no és pot suprimir, sinó que ha de millorar i eixamplar la seva oferta. Aquestes raons ens porten directament ha fer una oferta radicalment oposada a la que avui ens ofereix ferrocarrils de la Generalitat i de RENFE quan sigui nostra.
Tenir una maquina expedidora de bitllets, una de controladora de bitllets i ara tot un entramat electrònic no de seguretat, que ja hi és, per localitzar infractors, és de bogeria. Potser alguns podrien fer una excursió a Viena capital d'Àustria i prenguessin bona nota de com funciona el seu transport públic. Austria 5,4 % d’atur, Catalunya 24,6 % d’atur.
Conscienciar, mentalitzar, és el camí. Tothom que pugi ha de pagar, cert. Però també tothom que no pugui ha de tenir garantit el dret a tenir la seva mobilitat garantida. Evitar la picaresca no val ni un euro d’inversió. Conscienciar i afavorir el transport públic a tothom el que calgui.