La dreta i esquerre espanyola són els artífex de la conversió catalanista en independentista. Són tant curts de gambals que quan disposen ho han disposat del poder total a l’estat espanyol, en lloc de construir un estat plurinacional, han fet del llegat franquista el seu objectiu polític.
Trigarem més o menys, però el que ja és segur, és que els catalans decidirem el nostre futur, i tot apunta que la gran majoria vol que Catalunya sigui un estat nou de trinca.
L’església catòlica apostòlica i romana, amb el nou Papa, sembla que vol insuflar nous aires, vaja adequats als temps moderns. La corrupció, la pederàstia, el posicionament ideològic al costat de les dictadures, sembla que seran foragitats sense misericòrdia de la feina apostòlica de la nova església, que dit de pas, sempre s’ha pretès universal.
A la Espanya negra, a la intransigent, l’Església ha fet i desenvolupat un paper actiu a favor del poder polític del moment. Al costat dels reis de Castella quan la reconquesta i expulsió de Al-Àndalus, al costat dels borbons al llarg dels anys, al costat de Franco i ara al costat d’aquells que defensen la Espanya de sempre, una i prou.
Catalunya, i de moment, no ha encetat cap debat sobre el paper de la església en el procés, i no ho ha fet per la senzilla raó que aquest no és el paper de l’església catòlica. Altra cosa, i com cristians, és posar-se al costat dels drets humans i en concret, defensar el dret dels catalans a decidir el seu futur. Però mai li ha de pertocar entrar en el debat de com ha de ser el futur. Això correspon als ciutadans.
La Bíblia ho diu i ho deixa mot clar amb aquesta cita: “A Deu el que és de Deu i al Cèsar el que és del Cèsar”. La transcripció és rotunda, l’església ha de treballar per l’anima, intentant que els valors cristians surin i fer-se l’orni amb tot allò que és terrenal i material.
El seu cristianisme els hauria de dir que estan contra la guerra, contra les armes, contra les injustícies socials, contra les desigualtats, contra la fam. Ara per exemple haurien de condemnar “l’assassinat” d’11 immigrants de l’Africa, que volien entrar a Ceuta territori espanyol incrustat a Africa. La seva resposta és el silenci. Deu ser que te a veure amb la seva supervivència terrenal amb llocs com Espanya.
Ara uns quants il·luminats pretenen posicionar a l’església, catòlica, apostòlica i romana, en contra dels catalans i de Catalunya. El motiu, els catalans volen fer mal a la seva Espanya. Voler votar per decidir el futur, fer-ho democràticament i pacíficament, és atemptar moralment contra la unitat sagrada d’Espanya. Aquets il·luminats pretenen, i segur que amb l’ajut dels Rouco Varela de torn, que l’Església prengui partit.
El Vaticà, ha de dir la seva com ho fa la Unió Europea. El Vaticà ha d’emetre un comunicat clar i contundent dient que la Església ni està a favor ni en contra de que els ciutadans catalans decideixin el seu futur. Senzillament és un afer terrenal que s’ha de resoldre pacíficament, democràticament i han de ser els ciutadans, creats per Deu els que han de decidir en llibertat, perquè en el principi de les coses, eren lliures.
El Vaticà no pot consentir la confrontació com resultat d’utilitzar l’Església a Espanya en favor de i contra de. Ara i no deu ser casual, és pretén fer-ho amb el lema de “Misas por España”. L’objectiu; “defensar la unitat d’Espanya” perquè segons diuen els seus promotors, és un bé moral i atemptar contra la mateixa és moralment inacceptable. Només els caldria afegir que arribat el moment la defensarem com ho va fer Franco, farem una guerra, perquè la vida del que no volen ser espanyols no ens interessa. Aquest és el seu cristianisme.