En democràcia són els vots el que et donen un cert poder. La maquinaria del Estat ja el té i no li calen vots, és el quart poder.
Els vots donen poder si tens majoria, els restants són mers comparses, malgrat que existeixi el compromís de respectar a les minories.
Qualsevol disputa, o no mantenir la majoria, pot esdevenir la pèrdua del poder. Moció de censura o rebutjà la llei de pressupostos, la més important cada any, poden acabar amb el poder del vot.
Catalunya mai tindrà el vot imperatiu per modificar les “regles del joc legal” existents a Espanya. La lliga a Catalunya és regional i només els de primera tenen aquesta possibilitat, PSOE, PP i ara UP, Ciutadans i VOX, i els vots catalans només serveixin per dir no, o amen.
Espanya sembla que té la intenció històrica de continuar prohibint-nos el dret a decidir, autodeterminació. És una decisió genètica i mental. Ells, Castella, des de el 1714 i per dret de conquesta han mantingut el poder, com, és el de menys. Poder militar, eclesiàstic i econòmic.
Els temps, com deia Bob Dylan, però, estan canviant. Avui a Catalunya més d’un 80 % vol un Referèndum acordat. Avui, sense comptar els independentistes dels Comuns un 48,2% dels que varen votar el 21D del 2018 són partidaris de la independència i la República catalana.
Avui Espanya jutja Catalunya. A tothom, als independentistes i als que no ho són pel sols fet de viure a Catalunya. Ara Espanya, i definitivament ha liquidat l’entesa. Tenir als representants legítims a la presó i exili de forma preventiva i tractats com mers delinqüents, és la fi de qualsevol entesa dins d’Espanya. El combat és definitiu, o guanyen ells o nosaltres.
El combat és desigual, o sabem. Només la intel·ligència i la generositat apartidista ens pot permetre fer forat a Espanya, i ara fer-la ingovernable. Podria ser la darrera jugada per forçar la negociació i acord.
Fer-ho és possible, i només depèn de la militància, i si al carrer, la militància, demana unitat transversal que també ho faci dins del partit. Hem de pressionar a les direccions que escoltin i recullin el clam d’unitat. De que serveix dir que representes al poble si no fas o fas el contrari del que se et demana? Per mentir-nos?.
Més de 30 diputats catalans, republicans, per la independència a Madrid, i tal com indiquen les enquestes poden ser el nou talo d’Aquiles a qui pretengui el poder espanyol.
Una sola veu, un sol Grup parlamentari i NO a tot fins que no s’avinguin a negociar el Referèndum. Cal recordar que la sentencia del TSJ espanyol podria avançar esdeveniments, i tot el que ha de passar passarà, i mentrestant el que tenim més proper són unes eleccions espanyoles i com sempre aprofitar-les amb intel·ligència sempre suma i ens apropa més a la República catalana. Ni més ni menys.
RSS Feed
