Segur que un dels debats serà si cal anar-hi i com. Els “liders” dels partits, que saben que obtenir representació, és una de les fonts més importants per obtenir uns recursos sucosos per mantenir l’estructura del partit i col·locar als més fidels, hores d’ara ja ho tenen clar, SI.
El com ja és un altra historia. Junts o separats definirà si tenim una estratègia o continuem barallant-nos, sobre tot saben dels incompliments que Espanya i el seu Govern, ens ofereix any rere any.
Quant els vots dels catalans, junts o per separat, han fet falta, els nostres i per “responsabilitat” deien, sempre han donat suport al PSOE i PP. Fins i tot al President Pujol el van anomenar “español del año”. Més tard però li diuen “Pujol enano habla castellano”, ja no feien falta els vots dels catalans.
De fet, els nostres vots sempre han estat per fer riure, per una estabilitat espanyola que mai ens ha afavorit, RENFE dixit, i per tenir unes traga-les que deu ni do. Donar-los el nostre suport mai ha tingut cap reconeixement. Al contrari, i si amb els incompliments no n’han tingut prou, sempre els hi queda el Tribunal Constitucional i una interpretació de la seva Constitució sempre restrictiva.
Volem ser un Estat en forma de República i cap força espanyola i està d’acord. Pedro Sánchez avui, per si algú en tenia dubtes amb la seva conferencia ho ha deixat clar; “Dialogo si, però siempre dentro de la Constitución i que en Espanya deciden los españoles”.
PSOE, PP, Ciutadans, UP i ara VOX contra la independència de Catalunya. Aquesta és l’oferta espanyola per un nou encaix. El matis de UP a favor d’un Referèndum pactat és una quimera i una oferta per enganyar alguns incauts independentistes d’esquerres.
Que fem en un Congrés d’un País del que volem marxar? Si la proposta és ideològica per anar-hi, voldrà dir que uns i altres és plantegen acords per la governabilitat o no d’Espanya. Si és per la protesta i per la denuncia sense unitat estratègica, no serà veritat.
Només se’ns acut i després de valorar-ho i analitzar-ho, i per no legitimar un Estat repressor anar-hi amb una única candidatura i aconseguir el màxim de diputats. Si per contra el partidisme i l’espectre ideològic imperes, hauríem d’admetre que la futura independència també és una quimera.
La sentencia del judici farsa no tindrà la resposta adequada si abans hem estat incapaços d’entendre que a les eleccions espanyoles no ens juguem el Govern de Catalunya ni ser el pal de paller, ens juguem mostrar a Espanya que anem a totes per aconseguir la República catalana. La resta és enganyar i entrar en nou procés, el de la depressió general.
Espanya s’agrada com és, malgrat petits sectors, i nosaltres no la canviarem. Seria bo que el Consell de la República, La Crida, el PDeCAT, ERC, ANC, Òmnium i AMI l’encertin. Anar a Madrid a fer el que fins ara, ara si que podem dir que no serveix per res, sobre tot tenint clar que la internacionalització és un dels fronts que avui ja el tenim ben cobert amb el President Carles Puigdemont, els Consellers Puig, Comin, Ponsatí i les companyes Anna Gabriel i Marta Rovira.
RSS Feed
