Sembla que la llista de País està morta i enterrada, a no ser que els patriotes voluntaristes aconsegueixin presentar la candidatura de electors a temps i que aquesta la encapçali el President legítim Carles Puigdemont.
Manifestacions unitàries, ANC, i gen com el Xevi Xirgo o Vincent Partal, no han servit per condicionar als partits, fonamentalment a ERC.
Ningú amb quatre dits de front pot negar que la situació a Catalunya és excepcional. Presos politics empresonats, un 155 imposat des de Madrid, liquidació de les institucions de Catalunya i el nostre President i quatre Consellers a l’exili.
Malgrat aquesta excepcionalitat, alguns pensen que les eleccions convocades pel PP amb el suport del PSOE i Ciutadans poden servir per marcar paquet o fer sorpassos antics.
Dos seran els escenaris que el dia 21 és podran donar. Que guanyin els unionistes espanyols, o que guanyem els de la República. Ni més ni menys.
Si guanyen els unionistes espanyols tindrem liquidacions a doju. Finiquitaran TV3 i Catalunya ràdio. S’acabarà la immersió lingüística. Finalment serem aquella regió d’Espanya on tot, absolutament tot és decidirà a Madrid.
Si guanyem els de la República, a dia d’avui encara ningú ens a dit i proposat com pensen entomar la governabilitat i amb quins objectius. El President Puigdemont malda per la unitat i restituir la legitimitat arrabassada des de Madrid. Però no en tenim prou.
És imperatiu que ERC, PDeCAT, i les Cup si finalment decideixen anar-hi, ens diguin si guanyem per fer que. No serà el mateix dir que volem eixamplar las bases sobiranistes des de una Autonomia intervinguda econòmicament i judicialment, que dir-nos, primer, que el President tornarà a ser Carles Puigdemont i que encetarem un nou procés que serà constituent.
Per tant, i si malgrat no anem units, se’ns ha d’explicar amb total claredat que és pretén d’aquestes eleccions il·legítimes. No fer-ho declararia sense dir-ho que s’accepta la fi del procés per la República, i la fi de moltes altres coses.
Deixar-nos orfes d’objectius, renunciar a construir la República a partir del dia 22 de Desembre, és quelcom que els milers de catalans perseverants i compromesos no mereixem. Queda dit.