Va sent hora que reconeguem que “ho hem fet malament”. Els nostres politics, d’esquerres i de dretes, van acceptar la legalitat sorgida d’un cop d’estat i d’una guerra civil. És va instaurar una legalitat sense liquidar 40 anys negres, on la corrupció social, judicial i política era el que imperava.
Hem admès i legitimat que Catalunya sigui una Comunitat Autònoma. Els successors del franquisme acceptaven una certa descentralització a canvi de reconèixer una Estat corresponent a la nació d’Espanya i un sols subjecte polític, l’espanyol. Ho sabien i n’eren conscients. En política a Espanya “tot és negociable” menys la unitat d’Espanya i la espanyolitat forçada.
Han agut de passar més de 30 anys per comprovar que els espanyols franquistes mai havien tingut cap altra intenció que no fos acabar amb la construcció de la seva nació. L’Estat l’han tingut sempre.
Demostrar, fer veure i convèncer a l’opinió internacional de que Catalunya i els catalans som altra cosa, no és tasca fàcil. 37 anys actuant, vivint i acceptant que som part de l’Estat espanyol i de la nació Espanya, no ens ho posa senzill.
Ara tot el que fem hi proposem l’orientem cap al trencament amb l’Estat espanyol i Espanya. Uns han volgut fer del 9 N, la data de confrontació i trencament, d’altres creuen que el trencament ha d’estar legitimat en l’orbita del nostre Parlament. Sembla però, que la majoria de juristes, politòlegs i opinadors defensen que el trencament s’ha de fer al Parlament.
Les opcions per fer del nostre procés un nou camí internacional per resoldre les desavinences, ja siguin politiques, identitaries o territorials, són limitades, és més, si el que volem és fer del nostre procés quelcom que passi a la historia, ens cal ser rigorosos i escrupolosos amb la nostra legalitat, que a dia d’avui agradi o no és l’espanyola.
Si el President Artur Mas, decideix exercir la seva opció legal que és indelegable i convoca eleccions, seran unes eleccions autonòmiques i punt. Ni plebiscitàries ni constituents. AUTONÒMIQUES.
Altra cosa és quin serà el programa i els partits i coalicions que és presentin. Tothom és lliure d’oferir en llur programa el que vulgui. Fins i tot la lluna. Però és amb el recompte dels vots quan és determina qui te més escons per fer allò que diu el seu Programa polític. Ara ho resumeixen amb el que, el com i el quant.
En tindrem que proposaran el federalisme reformant la constitució espanyola com mitja per arribar-hi. Seran els mateixos que quan han tingut majoria absoluta a Madrid no han fet res pel que ara proposen. Tampoc ens diuen que l’altra partit el PP indispensable per reformar-la s’oposen frontalment.
En tindrem que demanaran ser lleials amb Espanya i com a molt millorar certs aspectes del finançament administratiu, això si defensant que ha de ser Madrid que ho decideixi tot per allò de mantenir la “solidaritat interterritorial”.
En tindrem d’ideològics internacionalistes que proposaran que Catalunya tingui més competències, sense deixar de construir un federalisme d’arrels democràtiques, això si sense perdre el fil d’aquell estatalisme centralista que tot ho garanteix.
En tindrem que volen, sense que Catalunya sigui un Estat independent, construir una confederació d’estats. Això pretenen fer-ho amb aquells que mai han volgut altra cosa que tenir l’Estat que ja tenen i la nació que també tenen.
Finalment tindrem els que sense rodejos, sense cap altra legitimitat que no siguin els vots dels catalans, ens diran que si obtenen la majoria absoluta de Diputats al Parlament, proclamaran la independència de Catalunya.
Totes les ofertes seran politiques i s’imposarà la que guanyi. Això en termes democràtics és impol·lut, indestructible i acceptat per totes les democràcies del mon.
És obvi per tant que el President convocarà eleccions autonòmiques legals. Després caldrà que tothom ajusti les seves promeses i propostes. El resultat de les eleccions autonòmiques serà legal i legítim. Tant legal i legítim com per complir el programa d’aquells que assoleixin la majoria parlamentaria. Això és pot fer amb totes les estructures d’Estat i de país o només amb les mínimes i indispensables que ja tenim.
RSS Feed
