Deu ser el costum. Després de tants anys de tenir-nos sota les seves botes i xuclar-nos la sang, pensar en que deixaran de fer-ho els posa malalts.
Ens amenacen, no amb les set plagues bíbliques pitjor, i perquè ara les confrontacions politiques a Europa és dirimeixen democràticament, que si no, ja faria estona que tindríem els fusells a casa nostre. Ara ens amenacen que quedarem fora de la UE com plat fort. L’evidencia de que el conflicte entre Catalunya i Espanya és va internacionalitzant, obliga a l’estat espanyol ha fer tot un seguit d’amenaces i que quedarem exclosos del club europeu, és la que pren més força.
Un discurs del primer ministre angles, Cameron dient i aconsellant al Rajoy que cal escoltar a la ciutadania fen pales que tota confrontació ha de tenir la corresponent solució política, més el tractament exquisit i democràtic amb els escocesos, posa dels nervis als espanyols.
Que Letonia i Lituània hagin fet publica declaració democràtica a favor del dret d’autodeterminació del poble català, també els ha posat nerviosos i aquest cop i com sempre la seva incompetència juga a favor nostre i en contra de la seva marca Espanya. El mateix ministre que reconeixia el gran èxit de la “Via per la independència”, ara crida a capítol uns estats que no fa pas gaire estaven com nosaltres i m’entres uns parlen en termes democràtics, Espanya, renya per fer-ho.
Quedar-nos fora de la UE és la amenaça. De fet ens diuen que retornaríem a l’època del paleolític, però la seva amenaça no és res més que la seva por.
Catalunya nou estat, certament pot quedar fora de la UE, però també pot donar-se el cas que les grans potencies modifiquin els tractats o fins i tot mirin al cel, exactament com van fer amb l’Alemanya de l’Est quan és va integrar a l’Alemanya de l’Oest.
L’estat espanyol, vol evitar la independència de Catalunya de totes totes per qüestions econòmiques i territorials. És podria donar el cas que l’estat espanyol, al quedar modificades les seves fronteres, el seu volum ciutadà i la seva economia, també és quedes fora de la UE, si més no la independència de Catalunya, obligarà i obrirà un debat en el si d’Europa, que hores d’ara ningú pot preveure com acabarà.
La amenaça del govern espanyol de que ens vetaran l’entrada, de moment és falsa, perquè primer ens han de fer fora, i això en cap cas ho farà l’estat espanyol, ho farà si ho acorden, el Parlament Europeu.
La Unió Europea, fa frontera amb països com Andorra, Mònaco, Noruega, Suècia, Suïssa, S. Marino, Liechtenstein, països que tenen tractats comercials i fins i tot utilitzen la mateixa moneda, l’euro, i és pot constatar que cap d’ells te el 27 per % d’aturats com Espanya ni un deute que ratlla el 100 per 100 del PIB com Espanya.
Si Catalunya ha de romandre fora, serà decisió del Parlament europeu, i preveient que ni Alemanya, ni França ni Anglaterra, ni Itàlia, voldran posar en perill els seus interessos geoestratègics a la mediterrània, és més que provable que la amenaça espanyola sigui un bluf més a prop del farol que de la realitat. En el pitjor dels casos, Catalunya sempre viurà millor si gestiona els seus recursos. De fet aquesta és la qüestió, tothom sap que Catalunya estat independent, pot existir i que pot complir amb els seus compromisos internacionals, l’estat espanyol és una incògnita.
Amenaçar-nos, és el primer pas al reconeixement de que existeix la possibilitat real de que Catalunya pot esdevenir un nou estat independent i per això ens congratulem i fins i tot gaudim de totes i cada una de les amenaces del govern espanyol. Com deia Gandhi, primer t’ignoren, després se’n riuen, mes tard t’ataquen i finalment guanyes.
Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. Joan Fuster
RSS Feed
