Navarro vol ser espanyol i te tot el dret i si vol ser “marciano” també. Si la Alicia Sánchez Camacho vol ser espanyola i te tot el dret i si vol ser la nova Star d’un firmament col·lapsat pels “peperos” espanyols també. Per descomptat l’Albert Rivera també i té tot el dret ha ser el que vulgui però el que no pot fer és enganyar-se hi ho tenir la intenció d’enganyar, ó ets català o vols ser espanyol, de fet una gran majoria de ciutadans són el que volen ser i després si ho manifesten públicament poden ser altres coses o sentir-se identificats amb Europa o amb el mon sencer si així ho volen.
Ser català, castellà, basc o gallec, vol dir tenir una identitat i una historia pròpia. Un castellà mai serà català, si més no i fins a dia d’avui cap castellà ha fet una declaració publica dient que ell és tant castellà com català. És obvi i les proves són les que són i la intenció de matriu castellana sempre ha tingut l’objectiu d’anorrear les identitats populars existents a la península amb la imposició absoluta de convertint-nos en espanyols. Ser espanyol sempre ha estat una figura supranacional, amb la voluntat clara de crear una nova nació amb la seva historia manipulada i una sola llengua, la castellana, i ara amb ínfules democràtiques, però el que és d’una certesa inqüestionable, és que a dia d’avui a la Península els pobles no poden decidir de moment si volem ser o no espanyols, ho som a la força.
Espanya com concep-te nacional, te i n’està plena de fets antidemocràtics i el seu valor, sempre te i ha tingut de base la violència. Catalunya, excepte botiflers i pagats, mai ha volgut la marca España i la seva espanyolitat. Ens han fet espanyols per la força de les armes. No conec cap català que vulgui i se’n senti orgullós de ser espanyol. Ras i curt, nosaltres mai em tingut la dèria de convertir als castellans en catalans, ells si en convertir-nos en castellans i denominar-nos espanyols fet que per ells és la expressió de base per la “unitat i la grandesa lliure d’una nació España”.
Els Navarro, Camacho i Riveras, són les eines útils per portar-nos altra cop la bona nova de ser espanyols. Ells són els predicadors, el problema és que la seva predica no te cap contingut, com sempre només la amenaça i la por. Cap proposta de futur, cap proposta on la democràcia sigui hegemònica, cap proposta per regenerar la política i la societat, cap proposta que no sigui dir-nos que la solució és convertint-nos en espanyols. Ells encara no saben que ni ens agrada la seva predica, ni ens agraden ells.
Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat. Joan Salvat-Papasseit
Ser català, castellà, basc o gallec, vol dir tenir una identitat i una historia pròpia. Un castellà mai serà català, si més no i fins a dia d’avui cap castellà ha fet una declaració publica dient que ell és tant castellà com català. És obvi i les proves són les que són i la intenció de matriu castellana sempre ha tingut l’objectiu d’anorrear les identitats populars existents a la península amb la imposició absoluta de convertint-nos en espanyols. Ser espanyol sempre ha estat una figura supranacional, amb la voluntat clara de crear una nova nació amb la seva historia manipulada i una sola llengua, la castellana, i ara amb ínfules democràtiques, però el que és d’una certesa inqüestionable, és que a dia d’avui a la Península els pobles no poden decidir de moment si volem ser o no espanyols, ho som a la força.
Espanya com concep-te nacional, te i n’està plena de fets antidemocràtics i el seu valor, sempre te i ha tingut de base la violència. Catalunya, excepte botiflers i pagats, mai ha volgut la marca España i la seva espanyolitat. Ens han fet espanyols per la força de les armes. No conec cap català que vulgui i se’n senti orgullós de ser espanyol. Ras i curt, nosaltres mai em tingut la dèria de convertir als castellans en catalans, ells si en convertir-nos en castellans i denominar-nos espanyols fet que per ells és la expressió de base per la “unitat i la grandesa lliure d’una nació España”.
Els Navarro, Camacho i Riveras, són les eines útils per portar-nos altra cop la bona nova de ser espanyols. Ells són els predicadors, el problema és que la seva predica no te cap contingut, com sempre només la amenaça i la por. Cap proposta de futur, cap proposta on la democràcia sigui hegemònica, cap proposta per regenerar la política i la societat, cap proposta que no sigui dir-nos que la solució és convertint-nos en espanyols. Ells encara no saben que ni ens agrada la seva predica, ni ens agraden ells.
Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat. Joan Salvat-Papasseit
RSS Feed
