Ara, després de 34 anys de pseudodemocràcia, els espanyols franquistes que encara viuen i els nou franquistes, amanit amb els nous conversos a la causa espanyola, han reblat el clau i ara pretenen canviar la historia i el seu lloc.
Són fets, Franco va tenir l’ajut del III Reich de Hitler i del fàscio italià de Mussolini. Els bombardejos a Guernika per l’esquadrilla còndor alamana i els bombardejos dels italians a Catalunya i Barcelona en concret són fets contrastats i documentats. La “división azul” va ser la aportació que va permetre al franquisme participar a la segona guerra mundial, divisió formada per falangistes espanyols que van lluitar al costat dels nazis a Rússia.
Els del PP no volen condemnar el franquisme, perquè seria tant com admetre que ells també són culpables i haurien de donar moltes explicacions a més de demanar perdo.
Deu ser per això que ara ens bombardegen des de la caverna i des de les institucions que controlen, amb els conceptes més bastards i espuris que om pugui fer des de la política. Ells fills del franquisme, s’han aprofitat de la debilitat mental i política d’uns quants il·luminats que creien en la “bondat i sinceritat” dels espanyols neo franquistes.
Ells mai han pretès admetre cap culpabilitat. Ara el que volen és donar la volta a la truita, el franquisme era “democràcia en estat pur” i el nazisme eren i som nosaltres els catalans.
Els fets en política determinen on és cada escú. No veure cap “demòcrata espanyol” dins de Catalunya o de fora denunciant aquesta barbàrie intel·lectual de pensament totalitari, ens mostra d’una forma rabiosa com són i com pensen. El silenci, és l’acceptació d’uns fets més que reprovables i encara que només sigui per dignitat a les víctimes del nazisme i del feixisme, haurien de parlar, callar, és posar-se al costat dels assassins i genocides.
És hora de dir prou. No podem donar la callada per resposta. És massa greu. Subvertir la historia, per amagar els seus crims, és inadmissible i pervers. Els neo franquistes mai van creure ni amb la transició ni amb cap reconciliació. Ara, em de dir amb totes les eines que tinguem que ja ni ha prou. Existeix un Parlament Europeu, doncs anem-hi, existeix un Tribunal Internacional, doncs anem-hi, existeixen les Nacions Unides, doncs anem-hi. A la justícia espanyola no cal anar-hi, ells, són el producte del franquisme i com proba a dia d’avui encara tenim lleis i concordats de l’època més dura del franquisme.
Pot ser el full de ruta és prou complexa perquè nosaltres els humans de base no puguem valorar si cal o no internacionalitzar la carta que el nostre President Mas enviarà al Rajoy, però si que tenim la certesa de que de continuar com ara, al final ells seran els “demòcrates” i “nosaltres els feixistes”.