Anem a pams, ERC i CDC, i fins no fa ni cinc mesos, sense fer-ne una exposició publica, han mostrat actes de desconfiança mutu. De fet un dels arguments dels cupaires és la desconfiança amb CDC i la seva “pretesa” acció per la independència, i com no, compartint la llufa amb els unionistes, de la corrupció, que sembla que CDC no és traurà mai de sobre.
El viratge d’ERC ha estat fonamental. Confiança plena i lleialtat absoluta. ERC, ha comprovat la solidesa i confiança dels convergents al procés i al Vicepresident Oriol Junqueras, recolzant els pressupostos de Junts pel Si.
Tothom ha fet concessions, segur, uns per dalt i altres per baix. Junts pel Si i la seva transversalitat, capaços de fer i presentar uns Pressupostos, que mira per on, se’l carreguen els pretesos socis de viatge, han tornat a mostrar que el procés i Catalunya són molt més importants que el partit.
Les CUP, ve una de les seves parts va guanyar la partida al Gener, i l’han tornat a guanyar al Juny. Sis mesos per confirmar el que molts ens temíem el 27 S al vespre. Són tantes CUP’s que fins i tot mai acabem de saber on són. Una CUP que permet aprovar els pressupostos de la Colau, que governa amb els del PSOE i que precisament a favor de la independència diríem que no hi estan, i uns altres que sumant amb el PSOE, PP, Ciutadans i Cat si que se puede, impedeixen aprovar uns pressupostos independentistes i socialment millors que els darrers.
Confiança, és el paradigma d’aquells que comparteixen objectius, que signen acords, que fan de la tàctica un eina imbatible per anar guanyant la partida als intransigents i que sobre tot, hi ha partir de la confiança, practiquen allò tant sublim que s’anomena lleialtat.
Tenim 72 diputats per la independència. Mandat de les urnes. Uns 18 mesos autoimposats per no allargar agonies i som nosaltres, si nosaltres, els que ens posem rocs al camí.
Clar que no són els pressupostos que voldria Junqueras, ni el President Puigdemont, Ni CDC, ni ERC. Són els que podem fer mentrestant siguem una región española, sobre tot perquè la clau de la caixa de moment la te el Montoro. Millorar-los, segur, i 16 reunions de Junts pel Si i les CUP ho podien haver fet possible, però sembla que pels fets era el de menys.
Com volem trencar i desconnectar i fer estructures d’Estat, si la desconfiança i la deslleialtat són els termes que imperen? Les CUP no van voler ser-hi a Junts pel Si. Ens van dir que així els votants que mai votarien on i fossin els convergents tenien una opció “d’esquerres i independentista”. La traducció mai va ser unitat per la independència, va ser, i vistos els resultats, que podien acabar amb CDC i el President Mas. Varen enganyar a l’electorat que pensaven que després anirien a una.
Som on som i res farem entrant en processos depressius. El President Carles Puigdemont ha fet el que calia; Moció de confiança sobre la base d’un trencament amb els de les CUP, presentant l’acció de Govern de Junts pel Si pel que queda de legislatura. Les CUP aquest cop no negociaran res, no caldrà que facin assemblees d’empats. Els de les CUP tindran només una opció per refer confiances i lleialtats, votar SI al que proposi el President que segur que d’entrada ja tindrà garantits 62 vots.
Les CUP tindran la darrera oportunitat. Si no fan confiança anem a eleccions i ells, només ells seran els culpables. Que la societat civil, que els patriotes independentistes i aquells a favor dels valors complidors en prenguin bona nota.
RSS Feed
