Un tribunal excepcional conformat per tots aquells que van vèncer el feixisme i el nazisme celebrat a Nuremberg, va condemnar als dirigents i tot el que tenia relació, menys a Espanya.
La declaració universal dels drets humans va ser-ne el resultat, i per primer cop és volia evitar altres guerres mundials.
Europa però va tenir dues excepcions, Espanya on el feixisme no va ser derrotat ni jutjat, i la URSS on van continuar amb la seva revolució proletària al no res.
Però no nomes els aliats no van alliberar als pobles peninsulars del feixisme i la dictadura militar i falangista, si no que la van legitimar i els primers van ser el EEUU, situant els seus interessos per damunt dels drets humans, la democràcia i la legitimitat democràtica de la República espanyola. Franco va ser legitimat primer pels EEUU i desprès pel Vaticà de Piu XII a l’any 1953.
No és gratuït que el tribunal superior de justícia espanyol, i sense avergonyir-se, digui que Franco és cap d’estat des de el octubre del 1936. No és gratuït que Franco digues qui era i havia de ser el seu successor com cap d’Estat. No és gratuït que els seus i el Franco mateix diguessin i diguin que “todo estaba atado y bien atado”. El regim sempre ha tingut clar que els EEUU i els estats acòlits dependents dels plans Marshall, serien els seus aliats eterns.
Els EEUU tenien la seva guerra particular amb els “comunistes” i qualsevol enemic dels seus enemics eren els seus aliats, Sun Tzu. Franco ultra catòlic, nacionalista espanyol, monàrquic, i sobre tot anticomunista, va esdevenir el far antirevolucionari al sud d’Europa, gracies al ajut indispensable del mon capitalista nord americà i europeu.
Franco va decidir que seriem una Monarquia parlamentaria, que la tricolor seria bandejada i la roja i gualda seria l’ensenya de sempre, que la justícia espanyola tindria els fonaments falangistes i franquistes, que la guàrdia civil i la policia espanyola romandria mimèticament, que el funcionariat estatal serien els amos poderosos per aplicar qualsevol nova legislació. Franco ho va deixar tot tant lligat, que fins i tot avui els espanyols d’esquerres i de dretes competeixen per fer-se amos del seu llegat.
Aquesta historia basada en fets reals i contrastats, ha fet possible la falsa transició i la falsa democràcia espanyola. Qualsevol altra historia, la que relaten els colpistes del 18 de Juliol del 1936, només té la certesa d’una legitimitat tant espúria com interessada i sempre pel damunt de drets i llibertats.
RSS Feed
