Tres anys a la garjola per haver posat urnes en cap cas dona patina d’agermanor. Ni que alguns facin trobades a casa del mossèn.
Repartir el pastis polític organitzat, tard o d’hora sempre falla. A Catalunya segur, a l’Espanya dels espanyols no perquè ells no s’ha n’amaguen.
El MHP Carles Puigdemont, i els que el varen acompanyar i si van quedar a l’exili, ho van tenir clar, els espanyols del 155 no son els nostres amics, són el nostres enemics. Si ENEMICS amb majúscules.
De mostres per certificar que són enemics en tenim a dojo. Persecució política i jurídica. Montajes policials. Espionatge il·legal. Som un poble, per molt que el Sergi Sol de ER digui el contrari, reprimit, espoliat, amenaçat, i com els kurds, els del front polisari i el tibetans en perill d’extinció.
Les dues posicions politiques i antagòniques, avui i gracies a la guanyadora de les eleccions municipals a Ripoll, Silvia Orriols, se’ns mostren obertes i diàfanes. Els que volen la independència de Catalunya i els que s’empatollen busca’n subterfugis i arguments banals per fer allò tant botifler de; qui dia passa any empeny.
A aquestes alçades i dins de Junts les dues potes fundacionals, i sense trigar gaire és trobaran a la cruïlla, que potser no és tant ideològica com de control del partit. Si controles el partit, controles la sala de maquines, les llistes per les eleccions generals i autonòmiques, els portaveus dels grups politics i fins i tot poden existir les indicacions subliminals per orientar les decisions politiques que convinguin al partit.
La consulta a la militància per abandonar i plantar a ER i al consell executiu de la Generalitat, és va fer perquè va ser un acord de Congres. I va anar justet perquè els de l’altra galta i poder autonòmic no guanyessin. Però les contradiccions sempre afloren i fins i tot poden ser la fi d’un projecte.
ER i per enèsima vegada, com els espanyols, menteixen i en tenim prova sobre l’incompliment de l’acord per investir i per governar. Les crides a la unitat den Canadell han fracassat. Fins i tot per les eleccions espanyoles d’enguany.
ER vol el que vol i això està lluny de que Catalunya sigui un Estat lliure en forma de República. Per tant i desprès de patir el discurs de que Junts és la nova convergència i corrupta, Junts no pot tractar als de ER com possibles aliats, son l’enemic que treballa incansablement perquè Catalunya continuï sent part de la Espanya castellana. No han volgut ni posar fre a rebutjar acords amb els del 155. I no dir-ho ens situa al mateix nivell que l’escòria mediàtica dels acòlits de ER.
Els del PSOE, el PSC és una rèmora del passat, ni són adversaris ni són socis per res, ni poden ser aliats, són “strictus senso” el nostre pitjor enemic. Són els espanyols que defensaran la seva España independentment de qui governi i si cal fer un nou GAL, el faran i si cal aliar-se amb el franquisme ho faran i si cal ser els delators a Catalunya ho faran. Són els enemics del català i de tot allò que faci ferum d’identitat. Són els dels guetos castellans que mai s’han integrat i que ara ho fan amb els d’altres indrets.
Els pitjors però són els cupaires, diuen “candidatures d’unitat popular”, vaja broma. Anticapitalistes, revolucionaris de cafè, agafats a l’ordre polític del 78 com veritables garrapates. Son els falsos independentistes, comparables als falsos profetes de la bíblia. Segur que els podrem tenir més de 90 anys com ER i ens diran que falta poc per la revolució.
La conclusió és tant perillosa com extremadament complexa. Junts, diuen els que ara manen, no podrem ni implementar la República ja proclamada, ni pactar res amb Espanya i el seu Estat si no anem Junts. Quina putada dir-nos “Junts” i ni ER ni els cupaires en volen saber res per anar-hi.
El més perillós i pot suposar la fi de moltes coses, és que el poble n’està tip. Tip del engany permanent. Tip del partidisme inoperant. Tip de veure com sempre son els mateixos i que amb bones soldades en tenen prou. Tips comprovant que ni tenen principis ni dignitat. Tips de veure com la covardia és al plat de cada dia.
Si, tips veien com és negocia i pacten les misèries als municipis entre els que són i seran sempre els nostres enemics. Els espanyols unionistes del PSOE, els franquistes del PP, els franquistes falangistes de Vox i com no els republicans espanyols amagats sota la catifa catalanista i adobat pels anticapitalistes de salo.
Junts ha perdut l’ocasió. No calia recolzar a la Silvia Orriols. Només calia deixar clar que amb ER, amb els del PSOE i amb els Cupaires ni a la cantonada i que si cal fer algun front, Junts el farà, amb qui sigui, contra els del 155 i l’Estat espanyol.
RSS Feed
