23 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
Al segle XVIII, els francesos, varen fer la seva revolució, acabant amb la seva monarquia borbònica, absolutista immersa amb una decadència de base i corrupta. La burgesia de l’època i el poble no ho van dubtar, calia canviar l’estatus quo de l’època. Fer-ho passava per escapçar definitivament la monarquia. Ho van fer, la burgesia i les classes populars més un sector de l’exèrcit imperial francès que s’ho mirava sense interferir en el procés.
Els borbons, amb el francès Felip V, al 1714 van guanyar-nos i aquest fet ens ha dut on som. Els estretegés de l’època com el Duc d’Olivares, van exercir d’ideòlegs de l’època i una de les màximes va ser dir-nos als catalans que qui manava eren els borbons. D’aquí tot un reguitzell d’edictes i normes (Reales Decretos de Nueva Planta). Però no en varen tenir prou. Calia incidir en les institucions catalanes i als llocs singulars de l’època. De vegades amb l’anorreament i d’altres amb simples substitucions. A l’estat espanyol, tot i períodes com a la I República, seran els borbons els que finalment guanyin el poder. El 14 d’Abril els pobles d’Espanya, i democràticament en unes eleccions municipals, aconsegueixen foragitar els borbons. Aquí no és va fer com a França. En cap cas és tallaren caps.
Novament la dreta espanyola, els monàrquics, les elits del moment, més l’església que havia perdut els seus privilegis, troben dins l’exèrcit espanyol la possibilitat de subvertir la República i els objectius que persegueix. Un cop d’estat militar, ens dura una guerra civil i una llarga dictadura. Els borbons tornen a guanyar, aquest cop el restaurador és el militar Franco.
El 14 d’Abril del 1931, tot i no ser el que volíem molts catalans, la ciutadania democràticament va fer fora del poder institucional i polític a la monarquia borbònica. Va ser el vot, no les armes el que va fer possible proclamar la República i acabar amb els despropòsits absolutistes i imperialistes dels borbons.
La restauració de la monarquia borbònica, s’ha dut a terme per imposició de l’exèrcit victoriós, amb testament inclòs de Franco. Franco va disposar que Joan Carles I seria altra cop l’encarregat de posar al dia la monarquia borbònica. Alguns catalans hi van participar, entregant-se a la causa monàrquica tal com ho van fer amb el franquisme.
No ens ho inventem nosaltres. Amorios, caceres, negocis, i una família real estranya, és el que Franco ens va imposar. El rei espanyol, triomfador d’un cop d’estat avortat i mai explicat, ha caigut en un desprestigi social prou important, i ara sectors de l’oligarquia veuen amb bons ulls que el seu regant ha d’acabar. El substitut el Princep Felip però te un handicap, no te un cop d’estat i no te unes olimpíades. Els estreteges li hauran de muntar l’escenari per fer-se valer mediaticament. Amb la Leticia ens temem que no en tindrà prou.
Si l’escenari ha de ser i passar per venir molt a Catalunya, des de aquí ja li diem que ha fet tard. Ha fet tard el seu pare, que hauria d’haver estat el primer en posar a les mans de la ciutadania si República o Monarquia. Heu fet tard tots els borbons al no demanar perdo pel cop d’estat franquista i per les morts que va suposar. Heu fet tard al no derogar els Decret de Nova Planta del 1716. Heu fet tard no fen de la transparència els vostres hàbits econòmics. Heu fet tard no fen la devolució a Catalunya de les seves Constitucions i dels seus Drets. Heu fet tard no defensant com cap d’estat imposat, un estat plurinacional. Heu fet tard no dominant les quatre llengües dels quatre pobles que conformen l’estat espanyol.
Segur que uns quants catalans el rebran be. Els marquesos, els ducs, els grans d’Espanya i uns quants monàrquics de darrere fornada i seran. També i seran els unionistes i espanyols de sempre.
Ara però i de moment només ho diuen les enquestes i el Parlament actual, els catalans volem votar i volem fer-ho per deixar de ser súbdits.
La nostre recomanació és simple. No cal que perdi el temps a Catalunya, doncs ni en els millors temps monàrquics, mai havíem estat borbònics. El que si pot fer, és dedicar-se a la reunificació de la seva Espanya d’arrel castellana. Allà segur que el rebran amb els braços oberts i consideració, a nosaltres faci el favor de deixar-nos en pau.
RSS Feed
