L’aspecte més destacable d’aquest 12 d’Octubre, dia de la raza i de la hispanitat a Espanya, és que ha quedat constatat que els unionistes a Catalunya són una minoria, i ni tots els ajuts de l’estat espanyol han impedit el fracàs més estrepitós en termes politics, organitzatius i quantitatius.
Dos milions de catalans fan via i reclamen el dret a decidir llur futur l’11 de Setembre. “Cent mil espanyols unionistes” i que en cap cas poden ni volen ser altra cosa, s’oposen frontalment a que els catalans puguin exercir el dret més cívic i democràtic del planeta, votar, i ho fan dient que una llei ho impedeix. La balança i el seu pes és clar.
Democràcia i respecte, en diuen els demòcrates. Les majories decideixen i les minories acaten. Les majories respecten a les minories i aleshores les minories respecten les majories. Aquestes són les regles del joc democràtic. Catalunya no pot exercir la seva majoria, perquè espanyols que no poden ser altra cosa han decidit que ells decideixen per nosaltres els catalans, i els espanyols que viuen a Catalunya ho defensen.
Andalusos, extremenys, bascos, gallecs i castellans contra els catalans. Evidentment mai és el poble són les castes corruptes i antidemocràtiques que ocupen la direcció de les institucions de l’estat i d’altres organitzacions.
Mai, legalment, volem dir amb un acord pactat amb Espanya, els catalans podrem exercir el dret a decidir. Permetre-ho, és automàticament reconèixer que a la península ibèrica existeixen altres subjectes politics. La seva dèria mai els farà obrir-se a sumar valors de la diversitat cultural, lingüística i nacional d’altres realitats que no sigui la castellana reconvertida en espanyola.
Nosaltres ho sabem, serà la mort del mot Espanya, com ho van ser imperis que a dia d’avui són historia. Iugoslàvia n’és l’exemple més modern. Són els pobles els que determinen realitats socials, les elits i castes determinen privilegis i si no evolucionen moren.
No entendre que Catalunya i el seu poble, que és una realitat incontestable, han pres la determinació de ser lliures i de triar el seu futur, és no entendre res, i pensar que els mecanismes d’un estat atrofiat i pecaminós ho podrà impedir, ho confirma.
El segle XXI està construint una Europa, al marge de ideologies de dretes o d’esquerres, un lloc democràtic, on tot és dirimeix votant i ates que sembla que aquest esperit és el que volen que prevalgui, no deixar votar als catalans, confirma el que els espanyols són fora de la realitat europea.
El llistat de greuges que el Govern català farà públic, desmuntarà l’argumentari dels unionistes i segur que convencerà als dubtosos. Veurem com els unionistes, que defensen que ser part d’Espanya ens convé, com s’ho fan perquè deixem de voler la independència de Catalunya. De moment res del que diuen converteix a la majoria silenciosa amb els seus aliats, doncs aquest 12 d’Octubre no els hem vist per enlloc de Catalunya.
Els límits del meu llenguatge, són els límits del meu món. I. Witgenstein
RSS Feed
