Avui, molts madrilenys recorden el fatídic dia d’ara fa 10 anys. 192 morts i 1700 ferits de diverses consideracions en va ser el balanç. Nosaltres ens solidaritzem amb aquestes víctimes, les seves famimlies i amb totes les que la barbàrie humana ha fet.
L’11 de Setembre del 2001, 2793 persones morien a Nova York. A l’any 1945, els Estats Units d’Amèrica llencen dues bombes atòmiques, les primeres, a Hiroshima i Nagasaki, 220.000 persones, vells, dones i infants van morir a l’acte. Centenars ho van fer al llarg dels anys per derivada de la radioactivitat.
Irak, Març del 2003, una guerra feta per la raó de que posseia armes de destrucció massiva, que per cert mai és van trobar. El resultat estimatiu de entre 150.000 i un milió de morts, gairebé tots civils.
Líbia, diuen que va ser una guerra civil. Més de 15.000 morts, amb violacions permanents dels drets humans i de les dones.
Síria, en guerra civil vigent encara. Més de 110.000 morts, d’ells 40.000 civils. El 40 % de la població viu en estat de crisis permanent i te més de 3.000.000 de persones desplaçades.
Franco el seu cop d’estat, i la posterior “guerra civil”, originen un balanç de víctimes esfereïdor. Més de 300.000 morts al front, més de 200.000 morts assassinats extrajudicialment durant la guerra i 20.000 assassinats just acabada la guerra. Cal afegir 450.000 exiliats dels quals una majoria no tornarien al seus llocs d’origen.
La llista és prou gruixuda com per que ens la prenguem seriosament. De fet, el mon no deixa de ser un taulell d’interessos i els morts la majoria de vegades és compten que una qüestió col·lateral.
De fet és el que passa amb els espanyols, són capaços d’insistir fins la sacietat que tota la culpa és de la banda armada d’ETA, causants d’un gran dolor i oblidar-se del terror causat per una feixista com el general Franco, que aquest si que va perpetrar un veritable atandat contra tota la ciutadania republicana del moment.
Terrorisme és sinònim de terror, Franco i els seus van practicar el terror durant la guerra civil i el terrorisme durant 40 anys. Encara és hora que els seus hereus, hagin demanat perdó, hagin restituït moralment i materialment a les seves víctimes i que hagin reconegut que van ser uns traïdors i sollevats a la legalitat republicana.
Mentrestant, els que defensen el llegat franquista, ara és personen com víctimes d’un atendat, que ells mateixos van propiciar recolzant una guerra on els ciutadans de l’Estat espanyol, en cap cas hi van ser convidats. El més repugnant, és que a dia d’avui, el PP, encara sosté la teoria de la conspiració i d’un muntatge per fer fora del govern espanyol al PP.
El PP no pot donar lliçons de culpabilitat, en tenen prou amb la motxilla de corrupció que porten i amb la manca de credibilitat des de el moment que són capaços d’utilitzar per la seva conveniència les clavegueres de l’Estat i el sistema judicial.
RSS Feed
