No és gratuït que la majoria d’atacs contra el procés s’adrecin a CDC i a Artur Mas. Uns, els de dretes, mai perdonaran la seva “traïció”. Els altres, els d’esquerres espanyols, tampoc, perquè no han estat ells els que han encapçalat la major confrontació amb l’Estat espanyol que va suposar el 9 N. Són en definitiva els contraris a la independència de Catalunya i les seves llibertats.
CiU des de el 1981, ha guanyat totes les eleccions a la Generalitat de Catalunya. Comprovar si desprès de la desfeta de CDC i UDC, CDC tornarà a guanyar unes eleccions a la Generalitat ha estat impossible. CDC s’ha col·ligat amb d’altres per conformar Junts pel Si i per tant no ho sabem. El que si sabem és que UDC no pinta res al Parlament de Catalunya.
23 anys de Govern de la federació, més 5, salvant el lapsus dels tripartits, són molts anys com per no tenir un roc a la motxilla. Governar tants anys, volia dir, i de base, tenir un partit fort, estructurat territorialment i ocupar la centralitat política. També vol dir assumir que un cigró negre pot sorgir en qualsevol moment.
Només qui governa pateix desgast. Cert. Només qui gestiona en política pot patir la síndrome de la corrupció. N’ha patit, en pateix i en tenen el PP, el PSOE. CDC, que no CiU, en comença a patir que no vol dir tenir, des de el fatídic 2006 i amb més virulència des de el 2010.
Curiosament i fins la sentencia de l’Estatut pel TC, CiU només havia tingut un cas de corrupció amb sentencia ferma, i afectava exclusivament a Unió, cas turisme. El cas Palau, és el paradigma de que a l’Estat espanyol la justícia i els medis de comunicació tenen la mateixa independència que un nadó de tres mesos de la seva mara.
Molts implicats en el cas Palau i només rep càstig CDC i la seva fundació. Fins i tot la FAES rebia “donatius”. És la Fundació de CDC l’única que retorna els diners als Palau. Malgrat tot l’operació només apunta a CDC i a força de repetir-ho s’instaura l’idear-hi que CDC són una colla de corruptes.
Jordi Pujol és el desencadenant de l’operació per acabar amb la identitat catalana i d’un procés que dia a dia pren més força. Pujol reconeix i fa públic que no ha estat “lleial amb la Hisenda espanyola”. Aquest fet obre la veda per matar políticament a l’únic partit que pot acabar amb l’autonomisme, l’encaix impossible amb Espanya i les terceres vies.
L’Estat espanyol, les seves clavegueres, i tots aquells que viuen, i per cert molt be, a Madrid, és posen en marxa. Cal destruir la centralitat i el lideratge. Destruir CDC i Artur Mas. Al Pujol i família ja els tenen pillats.
Els Pujol, que gairebé ja eren patrimoni de Catalunya, amb la declaració del pare, és converteixen amb la punta de llança per intentar destruir el sobiranisme i qualsevol inici d’un procés secessionista. Dossiers apòcrifs de la UDEF, (A Mas en campanya electoral del 2012. A Xavier Trias en campanya electoral del 2015) policia del ministeri de l’interior espanyol. Dinars gravats (La Camarga) sense “saber-ho” amb novies irascibles i abandonades. Tot plegat prou amanit pels diaris del regim, és el relat que va quallant dins i fora de Catalunya; El clan Pujol i CDC uns corruptes. Cap proba, cap sentencia, tot obert i mai tancat. Una fiscalia i jutges al servei de la causa. Tot per Espanya.
Pujol sabent-ho o no obre la caixa dels trons. Ara ja és igual si els seus fills han fet negocis legítims. L’Estat i els seus han conformat al seu voltant una realitat corrupta, i no només dels Pujol, que també, sinó de CDC i de Catalunya. L’oasi català no existia.
No és casual que la Gemma Usabart en campanya digues que atirarien l’odi a Mas i Convergència. No és casual que l’Ada Colau tractes al Xavier Trias de corrupte i mafiós. No és casual que Pablo Iglesias fes el mateix i afegís que mai pactaria amb el Mas. Exactament igual com diu en Rajoy.
Tampoc és casual que la Gemma Galdon, tertuliana professional, només parli de la corrupció de CDC, la doni per bona, sense cap sentencia, i oblidi als que en tenen i amb sentencia. Són els mateixos que no qüestionen la justícia espanyola quan el que fa afavoreix el seu relat. Tampoc és causal el discurs de Ciutadans.
Des de l’esquerra espanyola novadora volen canviar l’Estat espanyol. Be, el que volen és canviar és els de sempre pels de la bona nova. Són els que no parlen d’acabar amb la monarquia imposada per Franco. Són els que no parlen de fer entre tots els pobles la Confederació de Repúbliques Ibèriques. Són els que no diuen res del Concordat franquista encara vigent amb la Església. Són els que no diuen res de la xarxa radial ferroviària d’alta velocitat. Són els que no diuen res sobre la oficialitat de les llengües que habiten a la Península.
SÓN ELS QUE NOMÉS VOLEN ACABAR AMB CDC I ARTUR MAS, PERQUÈ SABEN QUE SENSE ELLS NO HI HA PROCÉS. SÓN ELS CONTRARIS A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, I HO SÓN PERQUÈ SABEN QUE SENSE CATALUNYA, ESPANYA I ELS SEUS PRIVILEGIS DEIXARAN D’EXISTIR.
No és gratuït que la majoria d’atacs contra el procés s’adrecin a CDC i a Artur Mas. Uns, els de dretes, mai perdonaran la seva “traïció”. Els altres, els d’esquerres espanyols, tampoc, perquè no han estat ells els que han encapçalat la major confrontació amb l’Estat espanyol que va suposar el 9 N. Són en definitiva els contraris a la independència de Catalunya i les seves llibertats.
CiU des de el 1981, ha guanyat totes les eleccions a la Generalitat de Catalunya. Comprovar si desprès de la desfeta de CDC i UDC, CDC tornarà a guanyar unes eleccions a la Generalitat ha estat impossible. CDC s’ha col·ligat amb d’altres per conformar Junts pel Si i per tant no ho sabem. El que si sabem és que UDC no pinta res al Parlament de Catalunya.
23 anys de Govern de la federació, més 5, salvant el lapsus dels tripartits, són molts anys com per no tenir un roc a la motxilla. Governar tants anys, volia dir, i de base, tenir un partit fort, estructurat territorialment i ocupar la centralitat política. També vol dir assumir que un cigró negre pot sorgir en qualsevol moment.
Només qui governa pateix desgast. Cert. Només qui gestiona en política pot patir la síndrome de la corrupció. N’ha patit, en pateix i en tenen el PP, el PSOE. CDC, que no CiU, en comença a patir que no vol dir tenir, des de el fatídic 2006 i amb més virulència des de el 2010.
Curiosament i fins la sentencia de l’Estatut pel TC, CiU només havia tingut un cas de corrupció amb sentencia ferma, i afectava exclusivament a Unió, cas turisme. El cas Palau, és el paradigma de que a l’Estat espanyol la justícia i els medis de comunicació tenen la mateixa independència que un nadó de tres mesos de la seva mara.
Molts implicats en el cas Palau i només rep càstig CDC i la seva fundació. Fins i tot la FAES rebia “donatius”. És la Fundació de CDC l’única que retorna els diners als Palau. Malgrat tot l’operació només apunta a CDC i a força de repetir-ho s’instaura l’idear-hi que CDC són una colla de corruptes.
Jordi Pujol és el desencadenant de l’operació per acabar amb la identitat catalana i d’un procés que dia a dia pren més força. Pujol reconeix i fa públic que no ha estat “lleial amb la Hisenda espanyola”. Aquest fet obre la veda per matar políticament a l’únic partit que pot acabar amb l’autonomisme, l’encaix impossible amb Espanya i les terceres vies.
L’Estat espanyol, les seves clavegueres, i tots aquells que viuen, i per cert molt be, a Madrid, és posen en marxa. Cal destruir la centralitat i el lideratge. Destruir CDC i Artur Mas. Al Pujol i família ja els tenen pillats.
Els Pujol, que gairebé ja eren patrimoni de Catalunya, amb la declaració del pare, és converteixen amb la punta de llança per intentar destruir el sobiranisme i qualsevol inici d’un procés secessionista. Dossiers apòcrifs de la UDEF, (A Mas en campanya electoral del 2012. A Xavier Trias en campanya electoral del 2015) policia del ministeri de l’interior espanyol. Dinars gravats (La Camarga) sense “saber-ho” amb novies irascibles i abandonades. Tot plegat prou amanit pels diaris del regim, és el relat que va quallant dins i fora de Catalunya; El clan Pujol i CDC uns corruptes. Cap proba, cap sentencia, tot obert i mai tancat. Una fiscalia i jutges al servei de la causa. Tot per Espanya.
Pujol sabent-ho o no obre la caixa dels trons. Ara ja és igual si els seus fills han fet negocis legítims. L’Estat i els seus han conformat al seu voltant una realitat corrupta, i no només dels Pujol, que també, sinó de CDC i de Catalunya. L’oasi català no existia.
No és casual que la Gemma Usabart en campanya digues que atirarien l’odi a Mas i Convergència. No és casual que l’Ada Colau tractes al Xavier Trias de corrupte i mafiós. No és casual que Pablo Iglesias fes el mateix i afegís que mai pactaria amb el Mas. Exactament igual com diu en Rajoy.
Tampoc és casual que la Gemma Galdon, tertuliana professional, només parli de la corrupció de CDC, la doni per bona, sense cap sentencia, i oblidi als que en tenen i amb sentencia. Són els mateixos que no qüestionen la justícia espanyola quan el que fa afavoreix el seu relat. Tampoc és causal el discurs de Ciutadans.
Des de l’esquerra espanyola novadora volen canviar l’Estat espanyol. Be, el que volen és canviar és els de sempre pels de la bona nova. Són els que no parlen d’acabar amb la monarquia imposada per Franco. Són els que no parlen de fer entre tots els pobles la Confederació de Repúbliques Ibèriques. Són els que no diuen res del Concordat franquista encara vigent amb la Església. Són els que no diuen res de la xarxa radial ferroviària d’alta velocitat. Són els que no diuen res sobre la oficialitat de les llengües que habiten a la Península.
SÓN ELS QUE NOMÉS VOLEN ACABAR AMB CDC I ARTUR MAS, PERQUÈ SABEN QUE SENSE ELLS NO HI HA PROCÉS. SÓN ELS CONTRARIS A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, I HO SÓN PERQUÈ SABEN QUE SENSE CATALUNYA, ESPANYA I ELS SEUS PRIVILEGIS DEIXARAN D’EXISTIR.
RSS Feed
