Alguns periodistes amb ínfules de poeta hi ho d’escriptor, per mostrar la seva “marca d’objectivitat”, no esmercen ni defugen la utilització de sinònims i eufemismes variats per convèncer al respectable.
Màrius Carol, director de La Vanguardia, “diari emblemàtic” i adaptatiu segons bufi el vent i any, propietat d’un “de los Grandes de España”, d’acord el protocol monàrquic dels borbons, en el seu introductori, ep¡, res a veure amb el sexe, al seu diari del 27 de Juliol, utilitza la metàfora, “de la comunidad de vecinos”, per lligar, Mas, bombers, foc, independència, tercera via, ensabonada, seny, pacte i negociació. Uf semblava que mi quedava.
Aquest personatge, que per cert té tot el dret a defensar el que vulgui, hauria de ser més curos amb segons quines metàfores. Sobre tot si no és té coneixement de que és un bomber, un extintor i la extinció d’un incendi o salvament. Per cert, el piròman menys expert sap que amb un extintor no apagues cap incendi. Un foc petit si el saps utilitzar potser si.
El Ministre d’exteriors espanyol Margallo pot haver estudiat a Mart, però això no és cap garantia de que sigui honest, just i demòcrata. En Marius li pot fer la campanyeta que vulgui al Margallo dien que en el fons és dels pocs que entén que Espanya s’ha de reformar. Ja. El que queda clar és que segons ell, Margallo, ens faran fora de la UE, de l’euro, no cobrarem les pensions i vagarem per l’espai sideral pels segles dels segles.
El més greu però, és la comparativa del President Mas, i sense menys prear als presidents d’escala, a un president d’escala i piròman. Adjudicar-li al President Mas la culpabilitat a la no negociació, ni és nou ni és deixarà d’utilitzar, però encolomar-li la figura de piròman és un xic massa. Sobre tot perquè els que no han parat i amb tot l’arsenal de que disposa l’Estat espanyol, per atiar un bon foc no hem estat els catalans ni el President.
Margallo no va defensar mai negociar un nou model de finançament per Catalunya, en Montoro tampoc. Les ordres des de el 2012, sempre han estat clares, “recentralització i ofec econòmic”.
Pretendre i fer que combreguem amb rodes de moli, traspassar la responsabilitat al President de que tenim el que tenim per la seva culpa, és tant miserable, com amagar que qui pot complir la legalitat espanyola i no la compleix és el mateix govern espanyol (Al 2014 tocava renegociar sistema de finançament de les CCAA) i el més calent a l'aigüera.
Vostè senyor Carol, pot escriure que el President de Catalunya és com el d’una comunitat de veïns. També pot insinuar que és un piròman i que mort el gos morta la ràbia, o segons vostè, perquè negociar res, si el que és vol és cremar l’edifici. El que no sap, és que per molts extintors que vostè posi a l’edifici de marres, si hi ha un incendi de debò, amb sols amb extintors segur que no l’aturarà. Caldria l’entrega dels bombers, del seu saber i de les seves eines.
Amb una cosa si que li donem la raó, ara el President no vol cremar l’estatut de cap escala de veïns, ara el que proposa és que entre tots els catalans "cremem democràticament l’estatut espanyol" que se’ns va atorgar graciosament i que ens tenalla, ens anorrea i ens vol convertir en espanyols.
RSS Feed
