Ho sembla, però no només. Els de les CUP també amb la seva obsessió d’anar liquidant aliats estratègics per la República com el President Mas, Jordi Turull i d’altres pels sols fet de discrepar ideològicament. Oblidar el sector convergent ubicat al PDeCAT, en cap cas seria honorable. Aquesta gent no només traeixen l’objectiu legítim dels catalans a ser lliures, sinó que amaguen permanentment la coincidència que tenen amb els del regim del 78.
Ni direcció política ni estratègia de cap tipus. Ni tant sols ens revelem quan sabem que borbons i espanyols han buidat d’euros casa nostra. Sembla que amenaçar-nos amb tenir 2.200 milions d’euros menys, si no fem costat al govern espanyol, tampoc té resposta, sobre tot pensant que perdem cada any uns 16.000 ME,
L’amenaça del President Torra val el que un “duru sevillanu”.
Sánchez te garantit, si cal, uns nous PGE amb Ciutadans, PP i Podemos, si ERC i el PDeCAT complissin, que no ho faran, amb trencar el suport, lamentable per cert, que ara fan. Els espanyols mai acceptaran que les seves eleccions puguin ser producte del posicionament dels independentistes catalans.
No podem voler la independència i al mateix temps, viure de les molles que et donen els que ho impedeixen. Sabem que sense reconeixements garantits ho tenim pelut. També sabem que fins ara la UE, els seus Estat, no estan per la feina. Potser els nostres aliats els haurem de buscar en altres contrades. Amb la justícia internacional mai en tindrem prou.
Si s’obeeix la instrucció del jutge Llarena com ho va fer en Roger Torrent, com ara han fet Junqueras i Romeva i JxC si oposa, el que tenim és l’escenari obert d’un desencontre anunciat, previsible i fixa. Els de les CUP, ho han insinuat: “Tenim una legislatura tocada de mort”. Ara ho acaba de fer la ANC, amb termini inclòs. Potser algun dia podrem fer negoci amb la venda de fascicles amb terminis d’un procés que va començar i que mai va acabar.
La falsa unitat mostrada entre el President i Vicepresident, un dient que és com a mínim fins la sentencia i l’altra dient que és per tota la legislatura, ho diu tot.
Ni unitat política estratègica, ni un full de ruta que engresqui, i de moment el Consell de la República al núvol dels pensaments. Tot plegat sembla que no anem gaire bé.
RSS Feed
