Els gestos comencen ha ser massa eloqüents. Els de la CUP sembla que volen passar a la historia com els "més conseqüents", tot i que ser-ho, comporti a major gloria d’Espanya i de moment, la “desfeta independentista”.
Declaració de principis de la candidatura CUP – CC: “Mai farem President al responsable de les retallades mes grans sofertes pels catalans ni donarem suport a les dretes”. Seria bo afegir; “ni que s’accepti un pla de xoc social”.
David Fernández a Madrid; “No investirem a Mas i si cal rebentar el procés és farà”. Rebla el clau dient que en cap cas formaran part del Govern. Potser les abraçades mai van ser sinceres.
Antonio Baños; “Mas es como un borracho entrañable a El Mundo”. I afegeix: “no estamos negociando nada, no hay ninguna transacción, estamos hablando para ver lo que quieren hacer ellos, lo que queremos hacer nosotros, y qué se puede hacer realmente, hay un terreno neutro".
Benet Salelles; “Ens neguem a investir a Mas i fent-ho intentem eixamplar la base del futur Estat cap a la formació de Lluis Rabell”.
La nombro dos Anna Gabriel, professora de dret constitucional assegura que no investir Mas és una línea roja. El més greu però són declaracions tant besties com aquestes: “Debemos utilizar cualquier brecha que se abra para que CDC se fragmente y pierda cuotas de poder” (entrevista al El Diario.es). Unes perles més; “Hay que salir de la UE, impagar la deuda i que la socialdemocracia no tiene futuro”.
Menys mal que lo d’atiar l’odi a Mas, com deien els de “Catalunya si que se puede”, Usabart, no ha entrat en el seu discurs.
Cal reconèixer que els de la CUP tenen ben apresa la lliçó. “Disciplina ideològica i actituds d’esquerres”. Tot un complert. Volen la independència de Catalunya i la dels Països Catalans, mitjançant un camí net, sense pactes inconfessables, amb les esquerres i si pot ser sense pagar preu, o millor, aquell preu que només serveix d’exemple als indignats, okupes i anti sistema.
La gent de la CUP mai ocuparan cap centralitat. Ni d’esquerres, ni independentista, ni patriòtica. Són enemics de la transversalitat social. O ets d’esquerres, la seva clar, o res. Ells mai seran inclusius. De fet el seu discurs purista és excloent de mena. Tenen i potser no ho saben un retràs històric. Encara no s’han han adonat que a Europa els temps de les revolucions proletàries han finit. Ara ni han d’altres, però segur que no són gaire ideològiques.
Mai, des de 1714, Catalunya ha tingut un Parlament amb 72 diputats netament a favor de la independència de Catalunya. Majoria absoluta per iniciar un procés constituent, acabat amb un Referendum legitimador.
Sembla però, que la suma de diputats per fer Govern condiciona l’iniciï d’aquest procés. Les CUP-CC diuen que lo social i la desobediència per fer la independència van intrínsicament junts i no fer Mas President va en el paquet.
La qüestió elemental és; Podrem fer un arreglo social sense recaptar tots els impostos. Podrem fer politiques que l’Estat espanyol no vol Podrem viure al marge de la UE i del mon. Podrem viure com ascetes dins d’una vauma amb la complicitat social de la renuncia a les comoditats mundanes i modernes. Podrem nodrir-nos de matèries primeres que no tenim per gaudir d’una societat moderna i justa. Podrem ajudar als oprimits i perseguits del planeta sinó pintem res en el concert mundial. Podrem construir el mon idíl·lic d’esquerres pures que ens proposen els de la CUP, quan només els segueixen 336.000 catalans de 5.300.000.
Els de la CUP, sembla que, ho han entès poc de que va la cosa, o finalment els i sua tot plegat que no sigui la seva càrrega messiànica d’esquerres per un mon millor. Farien be pensar, sobre tot perquè és un exemple proper, que Franco va morir al llit i que de lluitadors d’esquerres de tot tipus que van fracassar per enderrocar-lo, a la dictadura n’estava ple.
Fer retardar, que no fracassar, l’adveniment de la República catalana, perquè una coiuntura electoral els hi ha donat la clau, és decidir que el poble català i les seves mobilitzacions no han determinat res. Sembla que els que si van entendre el clam d’independència sense color ideològic van ser el President Mas, la Vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau. Potser per això de tots els politics nomes tres són els imputats.
No s’entén que la independència s’hagi de negociar entre independentistes. S’acceptava disciplinadament el silenci i la prudència des de la gent de Junts pel Si, però les darreres manifestacions de la gent de la CUP, ens allibera per criticar, exposar i fins i tot acusar als de la CUP de “poc patriotes i insolidaris” a la persona del President Mas, que no ha fet res més que governar el millor que ha pogut tenint tot un Estat en contra i posar-se al davant, o al costat tant s’ha val, del poble català per alliberar-nos, utilitzant els millors mecanismes del segle XXI, que ni venen de la lluita de classes, ni de revolucions amb sang.
Catalunya pot culminar el procés més revolucionari dels darrers 300 anys, aconseguint la independència democràticament i pacíficament. Aconseguir-ho només depèn de que hi siguem tots, absolutament tots. El President Mas també, això si com President.
18 mesos, o els que siguin, de procés constituent, i pendents de la integritat “cupaire” no poden ser el millor que fem per enfrontar-nos a tot el que ha de venir. És entenedor que la CUP proposi millores socials dins les possibilitats que disposa el Govern, encara autonòmic, però cap més, ni una més. L’únic que ha de fer és que el procés arribi a bon port i ara el que toca és fer que el nombro 72 sigui interpretat com element d’unitat política fins la proclamació de la República. Altrament i sense dilacions, noves eleccions autonòmiques.
Els gestos comencen ha ser massa eloqüents. Els de la CUP sembla que volen passar a la historia com els "més conseqüents", tot i que ser-ho, comporti a major gloria d’Espanya i de moment, la “desfeta independentista”.
Declaració de principis de la candidatura CUP – CC: “Mai farem President al responsable de les retallades mes grans sofertes pels catalans ni donarem suport a les dretes”. Seria bo afegir; “ni que s’accepti un pla de xoc social”.
David Fernández a Madrid; “No investirem a Mas i si cal rebentar el procés és farà”. Rebla el clau dient que en cap cas formaran part del Govern. Potser les abraçades mai van ser sinceres.
Antonio Baños; “Mas es como un borracho entrañable a El Mundo”. I afegeix: “no estamos negociando nada, no hay ninguna transacción, estamos hablando para ver lo que quieren hacer ellos, lo que queremos hacer nosotros, y qué se puede hacer realmente, hay un terreno neutro".
Benet Salelles; “Ens neguem a investir a Mas i fent-ho intentem eixamplar la base del futur Estat cap a la formació de Lluis Rabell”.
La nombro dos Anna Gabriel, professora de dret constitucional assegura que no investir Mas és una línea roja. El més greu però són declaracions tant besties com aquestes: “Debemos utilizar cualquier brecha que se abra para que CDC se fragmente y pierda cuotas de poder” (entrevista al El Diario.es). Unes perles més; “Hay que salir de la UE, impagar la deuda i que la socialdemocracia no tiene futuro”.
Menys mal que lo d’atiar l’odi a Mas, com deien els de “Catalunya si que se puede”, Usabart, no ha entrat en el seu discurs.
Cal reconèixer que els de la CUP tenen ben apresa la lliçó. “Disciplina ideològica i actituds d’esquerres”. Tot un complert. Volen la independència de Catalunya i la dels Països Catalans, mitjançant un camí net, sense pactes inconfessables, amb les esquerres i si pot ser sense pagar preu, o millor, aquell preu que només serveix d’exemple als indignats, okupes i anti sistema.
La gent de la CUP mai ocuparan cap centralitat. Ni d’esquerres, ni independentista, ni patriòtica. Són enemics de la transversalitat social. O ets d’esquerres, la seva clar, o res. Ells mai seran inclusius. De fet el seu discurs purista és excloent de mena. Tenen i potser no ho saben un retràs històric. Encara no s’han han adonat que a Europa els temps de les revolucions proletàries han finit. Ara ni han d’altres, però segur que no són gaire ideològiques.
Mai, des de 1714, Catalunya ha tingut un Parlament amb 72 diputats netament a favor de la independència de Catalunya. Majoria absoluta per iniciar un procés constituent, acabat amb un Referendum legitimador.
Sembla però, que la suma de diputats per fer Govern condiciona l’iniciï d’aquest procés. Les CUP-CC diuen que lo social i la desobediència per fer la independència van intrínsicament junts i no fer Mas President va en el paquet.
La qüestió elemental és; Podrem fer un arreglo social sense recaptar tots els impostos. Podrem fer politiques que l’Estat espanyol no vol Podrem viure al marge de la UE i del mon. Podrem viure com ascetes dins d’una vauma amb la complicitat social de la renuncia a les comoditats mundanes i modernes. Podrem nodrir-nos de matèries primeres que no tenim per gaudir d’una societat moderna i justa. Podrem ajudar als oprimits i perseguits del planeta sinó pintem res en el concert mundial. Podrem construir el mon idíl·lic d’esquerres pures que ens proposen els de la CUP, quan només els segueixen 336.000 catalans de 5.300.000.
Els de la CUP, sembla que, ho han entès poc de que va la cosa, o finalment els i sua tot plegat que no sigui la seva càrrega messiànica d’esquerres per un mon millor. Farien be pensar, sobre tot perquè és un exemple proper, que Franco va morir al llit i que de lluitadors d’esquerres de tot tipus que van fracassar per enderrocar-lo, a la dictadura n’estava ple.
Fer retardar, que no fracassar, l’adveniment de la República catalana, perquè una coiuntura electoral els hi ha donat la clau, és decidir que el poble català i les seves mobilitzacions no han determinat res. Sembla que els que si van entendre el clam d’independència sense color ideològic van ser el President Mas, la Vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau. Potser per això de tots els politics nomes tres són els imputats.
No s’entén que la independència s’hagi de negociar entre independentistes. S’acceptava disciplinadament el silenci i la prudència des de la gent de Junts pel Si, però les darreres manifestacions de la gent de la CUP, ens allibera per criticar, exposar i fins i tot acusar als de la CUP de “poc patriotes i insolidaris” a la persona del President Mas, que no ha fet res més que governar el millor que ha pogut tenint tot un Estat en contra i posar-se al davant, o al costat tant s’ha val, del poble català per alliberar-nos, utilitzant els millors mecanismes del segle XXI, que ni venen de la lluita de classes, ni de revolucions amb sang.
Catalunya pot culminar el procés més revolucionari dels darrers 300 anys, aconseguint la independència democràticament i pacíficament. Aconseguir-ho només depèn de que hi siguem tots, absolutament tots. El President Mas també, això si com President.
18 mesos, o els que siguin, de procés constituent, i pendents de la integritat “cupaire” no poden ser el millor que fem per enfrontar-nos a tot el que ha de venir. És entenedor que la CUP proposi millores socials dins les possibilitats que disposa el Govern, encara autonòmic, però cap més, ni una més. L’únic que ha de fer és que el procés arribi a bon port i ara el que toca és fer que el nombro 72 sigui interpretat com element d’unitat política fins la proclamació de la República. Altrament i sense dilacions, noves eleccions autonòmiques.
RSS Feed
