Sembla que no entrava en els càlculs de les CUP, ser la clau per iniciar el “procés constituent” per acabar proclamant la República catalana.
ERC va laminar amb l’ajut de l’Estat, CiU. Duran i Lleida va arrodonir l’operació. No ens en fiem, deien en campanya els d’Esquerra al 2012. Tres anys després, tot ens fa pensar que una certa disponibilitat per creure’ns declaracions i intencions entre CDC i ERC per generar confiança mútua, i per assolir acords i accions organitzades és possible i dades en tenim.
El 9 N i el 25 N, ho van canviar tot. El 9 de Novembre Mas complia altra cop el seu compromís i les urnes i van ser. El 25, Mas va proposar l’oferta més agosarada, en termes politics, que una opció partidista podia proposar a la resta. Va ser una oferta rebutjada, per ERC i per suposat per les CUP que encara no pintaven res. Mentrestant Mas recollia el crit d’unitat i eleccions ja, la resta desfullaven la margarida.
La negociació i un acord in extremis va fer possible l’entesa de Junts pel Si, però la seva dilatació en el temps va fer possible una “Barcelona en Comú” i una “Catalunya si que és pot”. Temps és sempre el que requereix l’enemic atrapat. Temps és el que els hi varem donar des de el 9N fins el 27 de Setembre del 2015. No hagués calgut si la confiança amb el President Mas hagués estat al nivell de la ANC, i Òmnium proposant i acabant fent exactament el mateix que va proposar Mas.
Sembla que ara el relleu per no creure’s al President, més l’atac desfermat de totes les instancies espanyoles a la seva persona i al que representa, s’ha traslladat a les esferes “Cuperes”. No és per que sigui de “dretes”, ni el gran “retallador”, tampoc per ser aliat de les elits d’aquí i d’allà, ras i curt, tot és redueix a la “desconfiança”. Desconfiança amb el que representa. Desconfiança amb el que diu i fa. Desconfiança per admetre que complirà fins la proclamació de la República. Si desconfiança. Fins i tot sembla que no és creuen al President quan diu per activa i per passiva que ell i el seu partit estan nets.
Els de la CUP com és diu amb la seva gerga, estan pillats. Allargar la negociació per fer Govern, ara només serveix als unionistes i al seu Estat. Els hi continuem donant temps que necessiten com aigua de Maig. Proclamar als quatre vents que no el faran President per les retallades, és acusar-lo de fer-ho a consciencia, quan tothom sap que les retallades, a més d’imposades, les han i estan fen a Portugal, Grècia, França, Itàlia i d’altres Estats de la Unió. L’excepció la tenim a l’Estat espanyol. Aquí els que han de retallar són les autonomies, l’Estat continua amb les seves bestieses d’AVE’s, submarins que no suren, aeroports sense avions i autopistes sense cotxes que seran rescatades amb diner públic.
La corrupció sembla un bon argument. Com poden donar suport a un corrupte. Seria lleig i la mort política. El problema és que mentrestant formem part d’Espanya, és la seva justícia la que fa i desfà. És la que diu si uns anarquistes són terroristes o no. De vegades sense judici, amb la pena del telediari en tenen prou. Usar aquest argument per no donar suport al Mas, és tant com admetre que la justícia espanyola és ràpida, eficient i justa i que l’Anna Gabriel serà la Presidenta.
Els motius ideològics, acostumen a ser l’excusa perfecta per no entendres o fer-ho poc. Si la pretensió és lligar de forma indissoluble independència amb un país d’esquerres, senzillament el que no tindrem és la independència, ni ara ni mai.
Josep Rull coordinador general de la nova Convergència ho ha dit prou clar sense Mas, a més d’encongir el sobiranisme, eleccions. És la ratlla vermella de CDC i de Junts pel Si, aquest era el pacte.
El dia 9, és pretén aprovar una Declaració política d’intencions i desprès entrar de ple a la proclamació del nou President de l’encara Generalitat. La pregunta que ens fem és tant imbecil, com imbecil se’ns pot quedar la cara als milions de catalans que només cridàvem unitat i independència, si no hi ha acord per fer President a Mas.
La CUP volia “desobediència i confrontació”, i la te amb la “Declaració”, i Junts pel Si vol Mas de President transitori. Qualsevol patriota i estadista convindria que aquesta transacció seria justa per tirar endavant el procés constituent.
No fer Mas President, voldrà dir que anem a eleccions. Per molt que alguns ho puguin pensar aquest escenari no benefica als independentistes i perjudica les aspiracions legitimes de la majoria del poble català, que és qui veritablement perdria.
Els guanyadors serien els del front espanyol de la “España una grande y libre”. No hi donem més voltes, és hora de decidir, o amb Mas i 72 Diputats per la República, o 73 diputats al costat d’Espanya.
RSS Feed
