Aquets espanyols, els que no poden ser altra cosa, segón Cànoves del Castillo i en Rajoy al capdavant no han entès absolutament res, i continuen amb la seva “cerrazón” i dèria semi imperialista. “No voy ha consentir cambiar la constitución ni lo que dicen los articulos 1 y 2. La unidad de España es sagrada i no estoy dispuesto ha contentar al Sr. Mas, pues el nunca estaria satisfecho”. Diu Rajoy en resposta a la pregunta del senador Montilla, que li respon que de seguir així és trobarà amb una “Declaració Unilateral de Independència”, cosa que no seria bo per Espanya ni per "Catalunya".
Que hores d’ara encara creguin que tot plegat és una dèria del President Mas, demostra que els espanyols que no poden ser altra cosa, són rucs de collons, ho volen que nosaltres ho pensem. Ja la coneixem l’estratègia dels espanyols, matem el gos i s’acabà amb la ràbia. Podran finalment “acabar” amb el Mas i probablement amb el Junqueras i si filem prim amb els segons de la fila, però el que és segur, és que no podran amb els més de dos milions de catalans i catalanes que el dia 11 de Setembre cridàvem independència.
Ens volen manipular, i mitjans en tenen, però aquest cop tenim al nostre favor el segle XXI, unes tecnologies poc manipulables i una escola catalana que ha estat capaç d’educar unes quantes fornades dins dels conceptes de democràcia i tolerància, sense deixar de banda la gran capacitat de criteri per esbrinar on és el futur d’excel·lència i on és la negror i la rancúnia.
El treball d’aquells patriotes que de forma callada i abnegada ho van donar tot i alguns fins tot la vida, ens permet ara recollir els seus fruits. Fruits de llibertat, de dignitat i de voluntat de ser com mai.
No hi ens entendrem. La dreta i l’esquerra espanyola, han pactat des de el principi dels temps que volen una única nació, Espanya. No cal que busquem més raons i motius, tant s’ha val, ells mai admetran ni voldran construir un estat plurinacional, ells els espanyols que no poden ser altra cosa, no admeten cap realitat que no sigui la seva la castellana, amb la seva llengua i la seva historia. Aquesta és la pura realitat, la d’ahir, la d’avui i la de demà.
Espanya s’estima com és i no vol canviar i nosaltres il·lusos ho preteníem. Cap encaix que no sigui el que ells volen. Cap més llengua que la castellana. Cap més capital que Madrid. Cap més Museu que el del Prado, Cap més aeroport que el de Barajas. Cap més centralitat on ministeris i institucions que Madrid. Cap més historia que la dels reis catòlics, dels Borbons i Franco. Això és Espanya, una centralitat rabiosa, uns quants assimilats amb rendició inclosa i uns pobles que ara ja hem dit que en tenim prou.
Cap tercera via és possible, perquè PP no la vol, perquè el PSOE la vol federal en contra del PP i perquè els catalans volem la independència. Tot plegat ens deixa l’únic escenari possible, Catalunya i el seu poble ha de parlar. Aquesta ha de ser la solució, oposar-se si que suposarà un trencament, però en aquest cas el trencament no serà ni dins de Catalunya ni amb els pobles de la península, serà amb les castes espanyoles que volen perpetuar el seu “estatus quo” per sempre més.
Una mentida dita mil vegades esdevé veritat. Goebbels
Que hores d’ara encara creguin que tot plegat és una dèria del President Mas, demostra que els espanyols que no poden ser altra cosa, són rucs de collons, ho volen que nosaltres ho pensem. Ja la coneixem l’estratègia dels espanyols, matem el gos i s’acabà amb la ràbia. Podran finalment “acabar” amb el Mas i probablement amb el Junqueras i si filem prim amb els segons de la fila, però el que és segur, és que no podran amb els més de dos milions de catalans i catalanes que el dia 11 de Setembre cridàvem independència.
Ens volen manipular, i mitjans en tenen, però aquest cop tenim al nostre favor el segle XXI, unes tecnologies poc manipulables i una escola catalana que ha estat capaç d’educar unes quantes fornades dins dels conceptes de democràcia i tolerància, sense deixar de banda la gran capacitat de criteri per esbrinar on és el futur d’excel·lència i on és la negror i la rancúnia.
El treball d’aquells patriotes que de forma callada i abnegada ho van donar tot i alguns fins tot la vida, ens permet ara recollir els seus fruits. Fruits de llibertat, de dignitat i de voluntat de ser com mai.
No hi ens entendrem. La dreta i l’esquerra espanyola, han pactat des de el principi dels temps que volen una única nació, Espanya. No cal que busquem més raons i motius, tant s’ha val, ells mai admetran ni voldran construir un estat plurinacional, ells els espanyols que no poden ser altra cosa, no admeten cap realitat que no sigui la seva la castellana, amb la seva llengua i la seva historia. Aquesta és la pura realitat, la d’ahir, la d’avui i la de demà.
Espanya s’estima com és i no vol canviar i nosaltres il·lusos ho preteníem. Cap encaix que no sigui el que ells volen. Cap més llengua que la castellana. Cap més capital que Madrid. Cap més Museu que el del Prado, Cap més aeroport que el de Barajas. Cap més centralitat on ministeris i institucions que Madrid. Cap més historia que la dels reis catòlics, dels Borbons i Franco. Això és Espanya, una centralitat rabiosa, uns quants assimilats amb rendició inclosa i uns pobles que ara ja hem dit que en tenim prou.
Cap tercera via és possible, perquè PP no la vol, perquè el PSOE la vol federal en contra del PP i perquè els catalans volem la independència. Tot plegat ens deixa l’únic escenari possible, Catalunya i el seu poble ha de parlar. Aquesta ha de ser la solució, oposar-se si que suposarà un trencament, però en aquest cas el trencament no serà ni dins de Catalunya ni amb els pobles de la península, serà amb les castes espanyoles que volen perpetuar el seu “estatus quo” per sempre més.
Una mentida dita mil vegades esdevé veritat. Goebbels
RSS Feed
