28 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
El govern espanyol del PP no s’ha n’amaga, no te vergonya i defensa les essències del franquisme com sinònim de democràcia. En el seu nom el ministre Gallardón defensa la renovació de tots els títols nobiliaris que el dictador assassí Franco va concedir. L’argument és la legalitat i el dret a mantenir determinats títols, tot i que vinguin d’un genocida falangista i feixista com Franco.
Espanya i el seu Estat manifesten plaer i orgull demostrant i recordant una guerra civil i quaranta anys de dictadura. Fan costat a un militar traïdor a la República i a la legalitat democràtica del moment. Espanya i el seu govern, no només condecora i defensa als torturadors de la dictadura, també ho fa amb aquells que van lluitar al costat dels nazis alemanys.
Espanya i el seu govern ens mostren amb plaer i orgull com volen destruir la historia i la cultura dels catalans. Ens volen, com sempre, espanyolitzar. Franco va fer el cop d’Estat contra Catalunya. Va fer exactament el mateix que Felip V i la resta de borbons. Afusellar, decapitar, torturar, violar, prohibir, van ser les seves bones noves desprès de sotmetre’ns per les armes.
Nosaltres, tampoc hem de tenir vergonya per dir que volem ser lliures, que no volem saber res del espanyols, que n’estem farts, que s’ha acabat la festa. No només volem ser independents d’un Estat que no s’atura a l’hora d’imposar l’idear-hi unificador, d’un govern que fomenta l’anticatalanisme i d’un Congrés que legisla contra Catalunya, volem oblidar-nos del mal son que ha durat 300 anys.
La pedagogia estratègica potser la del win-win, però la dels catalans que hem sofert les inclemències, insults i espoli, s’ha de convertir amb l’estratègia de la indiferència, amb la de ja s’ho faran i amb la del treball intens per fer de Catalunya un Estat enveja a la ribera mideterranea.
Espanya ni vol canviar ni ho pretén. Espanya amb un vernís pseudodemocràtic, ha cregut que ni ha prou. Espanya creu que mai serà qüestionada per aquells estats que avant posen els seus interessos davant de la democràcia. Espanya no te remei. És hora de que els pobles de la península obrin els ulls. Espanya és sinònim de centralitat i uniformitat i això impedeix als pobles que és realitzin.
Un català mai deixarà de ser-ho. L’espanyolisme ranci i casernari no ho ha aconseguit. L’espanyolisme del segle XXI tampoc i podem afirmar que tampoc ens faran ni castellans, ni bascos, ni gallecs, per molt que ens hi posem ve a l’hora de practicar el mestissatge.
Que Espanya defensi la seva negra historia. Nosaltres fem la nostra via. Ells no tenen remei. Nosaltres, si ho aconseguim, ser un Estat independent, encara tenim alguna oportunitat.
El govern espanyol del PP no s’ha n’amaga, no te vergonya i defensa les essències del franquisme com sinònim de democràcia. En el seu nom el ministre Gallardón defensa la renovació de tots els títols nobiliaris que el dictador assassí Franco va concedir. L’argument és la legalitat i el dret a mantenir determinats títols, tot i que vinguin d’un genocida falangista i feixista com Franco.
Espanya i el seu Estat manifesten plaer i orgull demostrant i recordant una guerra civil i quaranta anys de dictadura. Fan costat a un militar traïdor a la República i a la legalitat democràtica del moment. Espanya i el seu govern, no només condecora i defensa als torturadors de la dictadura, també ho fa amb aquells que van lluitar al costat dels nazis alemanys.
Espanya i el seu govern ens mostren amb plaer i orgull com volen destruir la historia i la cultura dels catalans. Ens volen, com sempre, espanyolitzar. Franco va fer el cop d’Estat contra Catalunya. Va fer exactament el mateix que Felip V i la resta de borbons. Afusellar, decapitar, torturar, violar, prohibir, van ser les seves bones noves desprès de sotmetre’ns per les armes.
Nosaltres, tampoc hem de tenir vergonya per dir que volem ser lliures, que no volem saber res del espanyols, que n’estem farts, que s’ha acabat la festa. No només volem ser independents d’un Estat que no s’atura a l’hora d’imposar l’idear-hi unificador, d’un govern que fomenta l’anticatalanisme i d’un Congrés que legisla contra Catalunya, volem oblidar-nos del mal son que ha durat 300 anys.
La pedagogia estratègica potser la del win-win, però la dels catalans que hem sofert les inclemències, insults i espoli, s’ha de convertir amb l’estratègia de la indiferència, amb la de ja s’ho faran i amb la del treball intens per fer de Catalunya un Estat enveja a la ribera mideterranea.
Espanya ni vol canviar ni ho pretén. Espanya amb un vernís pseudodemocràtic, ha cregut que ni ha prou. Espanya creu que mai serà qüestionada per aquells estats que avant posen els seus interessos davant de la democràcia. Espanya no te remei. És hora de que els pobles de la península obrin els ulls. Espanya és sinònim de centralitat i uniformitat i això impedeix als pobles que és realitzin.
Un català mai deixarà de ser-ho. L’espanyolisme ranci i casernari no ho ha aconseguit. L’espanyolisme del segle XXI tampoc i podem afirmar que tampoc ens faran ni castellans, ni bascos, ni gallecs, per molt que ens hi posem ve a l’hora de practicar el mestissatge.
Que Espanya defensi la seva negra historia. Nosaltres fem la nostra via. Ells no tenen remei. Nosaltres, si ho aconseguim, ser un Estat independent, encara tenim alguna oportunitat.
RSS Feed
