Tothom ho sab, els responsables de foragitar una part molt important de la societat basca de la vida politica i social, ningú ho posa en dubta, van ser els del PSOE, PP i CiU. Ells van fer una llei de partits per foragitar-los, amb la excusa del terrorisme. Van ser els mateixos que van aprovar una llei antiterrorista que ratlla i trepitja aspectes del dret de les persones i dona una marge d’actuació policial sense cap procediment judicial que fa fredor. Val a dir, que si van sumar i sense cap peix al cove el grup de CiU a Madrid encapçalat per l’inefable Duran i Lleida.
Curiosament son els mateixos actors els que acorden una reforma de la constitució exprés per allò de la contenció del dèficit.
Ilegalitzar partits, tancar diaris i detenir independentistes, sempre han tingut el vist i plau institucional del PSOE, del PP i del grup de CiU a Madrid (personalment crec que van per lliure).
Que el PSOE i PP governessin junts a Euskadi, entra en la normalitat espanyola. Que el PSOE i PP s’oposin a que els catalans pugem votar, també. De fet la és la seva espanyolitat, i el que han venut durant aquets darrers anys el que impossibilita cap altre guio que no sigui el de la Espanya és una i la sobirania és dels espanyols.
Veure com els socialistes del PSOE a Catalunya, no ens enganyem més, voten conjuntament amb els del PP, a Barcelona i a la Diputació de Barcelona, i amb els mateixos argument, no al dret a decidir dels catalans, ens produeix pena i una decepció incommensurable. Menys mal que els de CiU de Madrid aquí no i són.
Les esquerres, històricament han estat repletes d’idees de canvi socials, de fomentar la justícia social, de creure amb la democràcia i el que és més important amb la dreta ni aigua, políticament s’entén. En Pere Navarro esta cavant el nou fossar per enterrar-hi el que podria haver estat el partit socialdemòcrata que Catalunya necessitarà quan siguem lliures i independents i aquest fet no ens produeix alegria+-.
Som en temps de canvi, ho sabem, com també sabem que tard o d’hora tothom haurà de prendre partir i és d’agrair que en Pere Navarro ja ho hagi fet. Ara bé, comença a ser hora de que els demòcrates socialistes que encara i resten al PSC, se’n desmarquin obertament. L’Ernest Maragall ho ha fet. Potser ell esta indican el camí per reconstruir aquell Partit Socialista d’en Pallach, PSC Reagrupament en deien, ara només cal que tots els que no comparteixen l’estratègia espanyola d’en Pere Navarro, diguin prou. És hora d’exercir de demòcrates i demostrar que encara a dia d’avui alguns socialistes tenen dignitat i no volen jugar-se el pa amb els corruptes del PP.
Quan no sabem a quin port ens dirigim, tots els vents són desfavorables. Sèneca