El pacte del 78, deixava ben clar que a Espanya hi han dos tipus de diputats, els autonòmics i els espanyols. També deixava clar que la legislació i la legalitat suprema és la que dicta el Congrés espanyol. La legislació autonòmica és tant de pa sucat amb oli, que quan legisla superant l’espanyola, els espanyols tenen un Tribunal Constitucional per liquidar-la.
Qui recapta els nostres impostos és la hisenda espanyola. Qui fa les lleis orgàniques d’obligat compliment és el Congrés espanyol. Qui controla, immigració, duanes, ports aeroports, comunicacions, economia, el banc d’Espanya, les inversions, és el govern espanyol.
Els diputats espanyols de Catalunya, ho són, per participar a les eleccions espanyoles. Per jurar o prometre la Constitució espanyola. Per participar en les seves comissions. Per participar amb els debats espanyols. Per votar mocions, lleis i propostes de resolució. Tot ho fan a major gloria d’Espanya.
Els diputats espanyols de Catalunya, per molt que vulguin el contrari, només fan i serveixen per donar legitimat a totes les decisions que pren la majoria del Congrés espanyol, i qualsevol concessió per Catalunya, respon als interessos politics o no, del govern espanyol de torn.
La moció de censura al Rajoy, ha tingut la virtut de mostrar-nos, que els fets continuen sen els mateixos. Els presos politics en presó preventiva. Els exiliats lliures a Europa i perseguits a Espanya. Els drets individual, llibertat d’expressió, cada dia més escapçats. La fiscalia immersa amb una persecució il·limitada contra tot el que faci referència al 1 d’octubre.
Són fets i per molt que el tractament formal pugui semblar diferent, el que és ben cert, és que el PSOE, PP i Ciutadans, amb el seu pacte de sang per defensar el seu Estat, fa impossible cap proposta que no sigui estrictament autonòmica i sempre sota el paraigües d’una espanyolitat imposada.
Pedro Sánchez no farà cap proposta que suposi reconeixements sobirans. Sánchez, s’està limitant a fer el que han fet tots els presidents espanyols; fer concessions en funció de dos necessitats, el suport al Congrés i aconseguir vots a les cites electorals.
L’oferta que fa el govern espanyol és estrictament constitucional i espanyola. Les diferencies amb el PP i Ciutadans són merament de necessitat per tenir i mantenir el poder.
La pregunta que tornem ha fer-nos, és el paper d’estrassa, que contínuament fan els diputats espanyols de Catalunya que al 2017 van recolzar que el Parlament i Govern de Catalunya, fessin el Referèndum d’autodeterminació i proclamessin la República catalana, i ara legitimant un Congrés i Senat espanyols que han reprimit a tort hi ha dret, politics i ciutadans de Catalunya.
No podem voler la independència, proclamar-la i al mateix temps formar part del país que volem marxar. Altra cosa és, per exemple, l’actitud dels escocesos desprès de pactar el Referèndum, perdre’l i acceptar el resultat i continuar participant a totes les institucions que en formen part.
Ho sabem, tenir diputats, grup parlamentari, càrrecs a les comissions i els vots de les eleccions, donen diners personals i al partit. Avui, a part donacions i condonacions, els partits no viuen de les quotes dels militants, viuen del diner públic legalitzat.
És un fet que els acords amb Espanya sempre acaben amb incompliments i les seves propostes amb enganys. Addicional 3ª. Inversions. Tractament de les Nacionalitats històriques. Tractament de la llengua. Tractament de lleis pactades. “Cepillado” del Estatut.
Si ERC i el PDeCAT accepten la tramitació malgrat desprès sigui un no al PGE, el que ens estan dient és que els presos, els exiliats i no tenir cap proposta política, és el de menys. Hauran tornat al peix al cove i acceptat que amb uns quants calerons i promeses ni a prou. Els de ERC, semblaria que també estan disposats a oblidar i fer unitat amb l’esquerra espanyola a canvi d’un front antifeixista.
Resumin i des de la nostra creença argumentada, tot i que ERC i el PDeCAT poden fer el que vulguin, aquest cop, si voten si a la tramitació, o si als PGE, tenint una causa general, des de l’Estat espanyol, contra l’independentisme i Catalunya, demanem a tothom, que no vulgui trair l’1 d’octubre, que reflexioni seriosament per si toca prendre la decisió històrica de no votar mai més a ERC i al PDeCAT, a cap de les properes eleccions. S’ho hauran guanyat a pols.
RSS Feed
