Als del PP a Catalunya i als de Ciutadans, els obsessiona en negatiu tota referència a una suposada sobirania dels catalans, de que Catalunya determini que és una nació, que la historia de Catalunya sigui la seva, que és practiqui la immersió lingüística, que tinguem uns mitjans audiovisuals de qualitat i catalans, que vulguem gestionar-ho tot i que tot és decideixi a Catalunya.
Que siguem la “comunitat amb menys funcionaris per 1000 habitants de tot l’estat, que siguem aportadors nets a les arques de l’estat, que el govern espanyol ens imposi topalls de dèficit amb un repartiment injust i insolidari, que el govern espanyol faci lleis de caràcter intrusives per laminar les competències assignades amb l’objectiu de tornar a centralitzar-ho tot a Madrid, que hores encara reclamem les inversions a rodalies Renfe, per fer les connexions ferroviàries amb Europa i amb el via d’ampla europeu, que el govern espanyol incompleixi les resolucions del TC, per exemple les beques per estudiants, que és determini uns canvis territorials amb la nova llei de costes, on ara només és salvaguarden 20 metres en lloc dels 100, que tinguem desprès de 35 anys vies de tren amb un sol carril, Tarragona Castelló, Vic Puigcerdà, i hagin deixat el corredor del mediterrani en darrer terme, prioritzant altres corredors, que ens neguin la utilització de la nostra llengua a tot el territori de l’estat i a la Unió Europea, que l’estat no retorni el 0,7 % amb resolució inclosa del TC, que tinguem que demanar diners al govern espanyol per pagar als proveïdors donat que no se’ns paga el que ens deuen a un interès del 4,5 al 6 % quan l’estat obté els euros del banc central europeu al 0,5 %, que aprovin uns pressupostos generals, on la comunitat més perjudicada és Catalunya, NO NOMÉS HO AMAGUEN, SINÓ QUE NEGUEN QUE TOT AIXÒ SIGUI CERT.
És pot afegir el document elaborat pel Departament de Presidència de la Generalitat: “la deslleialtat de l’Estat espanyol respecte de Catalunya”.
El que és estrany, és veure com dia rere dia, no només no aixequen la veu per defensar els interessos, no ja de Catalunya o dels catalans, sinó d’aquells que han decidit fer la seva vida aquí, i que són espanyols convençuts.
No els hi demanem que liderin la marxa reivindicativa per defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, no, només els hi demanem coherència, si és que algun dia n’han tingut.
Callar davant els despropòsits que els governs espanyols efectuen (autopistes sense cotxes, aeroports sense avions, línees de tren d’alta velocitat sense passatgers, malbaratament de recursos amb experiments militars que no funcionen), de la corrupció generalitzada, d’una justícia polititzada, d’una hisenda on és practica la persecució ideològica, d’uns ministeris que premien als llepaires i castiguen als catalans, d’uns mitjans de comunicació que insulten reiteradament a Catalunya i als catalans, d’unes lleis permissives amb las castes i elits dominants, els desautoritza i els desemmascara per efectuar cap crítica a Catalunya.
El PP a Catalunya, té les mateixes implicacions de corrupció que el PP de Madrid. Barcenas, Gurkel afecten al conjunt del PP i els d’aquí també són membres de la “executiva nacional”. Els de Ciutadans, fenomen modern del Lerrouxisme i populisme a Catalunya per seduir als sectors més espanyolistes i anticatalans, són els encarregats de fomentar l’odi i l’anticatalanisme, exactament com feien els castellans amb els jueus de Catalunya per allà el segle XII.
Ara se’ls hi han afegit els socialistes del PSOE a Catalunya, cosa que arrodoneix i preveu una major posició de força per impedir el dret a decidir dels catalans. Combregar amb l’acció governamental per reduir les autonomies a “una región española”, ara n’és el seu objectiu. Ho fan sense subterfugis i sense pors. Els hi és igual si finalment és converteixen en partits minoritaris a Catalunya, l’estat espanyol els hi donarà allò que no puguin guanyar a les urnes, com a Euskadi.
L'obre mestre de la injusticia és sembla just sense ser-ho. Plató