31 DE GENER I DESCOMPTANT.
En el fons hauríem “d’estar contents”. De moment d’Espanya només rebem, uns dies des de les institucions espanyoles i uns altres de la caverna mediàtica, de forma pacifica i no gaire democràtica i respectuosa, discursos més o menys abrandats de que no existim, de que som insolidaris, de que som igual que els nazis i que fins i tot subvertim la historia, això si, acompanyats d’amenaces i de càstigs terribles.
L’altra ímput que rebem per terra mar i aire, és que ni farem cap consulta, ni ens independitzarem. La constitució espanyola i tota la seva legalitat ho prohibeix, diuen. Per recorda’ns-ho cada dia, utilitzen tots els recursos disponibles, que per cert, també paguem nosaltres.
Per acabar i no tenint-ne prou amb la seva legalitat, els espanyols pretenen bastir ara, un argumentari amb un cert sentit “ideològic, històric i moral”. El document que la fundació FAES, comandada pel inefable Aznar ens ha “regalat” i tiutlat; “20 preguntas con respuesta sobre la secesión de Catalunya”, ens documenta quin és el nivell intel·lectual espanyol per bastir-ho.
Aquest pamflet, acompanyat del pròleg den Zarzalejos, és un dels insults més destacats dels darrers 40 anys, que rebem els catalans i no per paraules malsonants sinó pel seu atac directe a la intel·ligència. Aquest document, que en cap cas és propositiu, és un compendi negre de tot el que ens passarà, que comparat amb Hirosima és una broma.
“No se trata de ignorar la diversidad, que precisamente en la España democràtica se ha reconocido y garantizado como nunca antes, sino de afirmar que la singularidad no excluye –ni puede excluir- lo que compartimos”. I afegeix el pamflet; “La lengua catalana no impide que los catalanes compartan el español tambien como lengua propia en la misma medida que un madrileño. Todos los españoles compartimos Cataluña i lo catalán”.
No cal llegir tots els despropòsits i amenaces que compte aquest pamflet. Amb aquest dos paràgrafs i el seu anàlisis en tenim prou.
Començarem amb “la diversidad” que no exclou, ens al contrari, “la singularidad no excluye -ni puede excluir- lo que compartimos”. Això si, la nostra singularitat no cal reconèixer-la ni cuidar-la. Per això a Espanya només s’explica una historia, la castellana i la de la perifèria només existeix quan els hi convé. Per altra banda els únics que compartim les altres diversitats som nosaltres. Nosaltres no només compartim obligatòriament la “diversidad española”, sinó que fins i tot la majoria de vegades se’ns obliga i imposa per la força de les armes, compartir la seva historia i la seva llengua (Reales Decretos de Nueva Planta de Felipe V el borbón, 1715).
“La lengua catalana no impide que los catalanes compartan el español (per mi el castellà) en la misma medida que un madrileño sic”. La diferencia rau que ni madrilenys, ni castellans, ni extremenys ni andalusos, ni gallecs, ni bascos comparteixen la nostra llengua, el català. Per ser més exactes, els catalans tenim l’obligació de saber el castellà, però la resta no de saber el català. Els atacs al català, llei Wert, negativa del seu us a Europa, al Congrés, el LAPAO, el trencament científic de la llengua catalana al País Valencia i a les Illes, potser són elucubracions dels catalans. El tancament dels repetidors dels mitjans catalanes i la persecució a la immersió lingüística també ho deu ser.
Espanyolitzar-nos, com vol fer el PP i les FAES i amb un PSOE adherit, n’és l’objectiu dels espanyols. Ara però, i per fi, ja no ens “amenacen amb la força de les armes”, ara ho fan amb pamflets incendiaris que intenten fer-nos tanta por, que al final ja comencem a prescindir-ne de la que ens quedava del franquisme.
En el fons hauríem “d’estar contents”. De moment d’Espanya només rebem, uns dies des de les institucions espanyoles i uns altres de la caverna mediàtica, de forma pacifica i no gaire democràtica i respectuosa, discursos més o menys abrandats de que no existim, de que som insolidaris, de que som igual que els nazis i que fins i tot subvertim la historia, això si, acompanyats d’amenaces i de càstigs terribles.
L’altra ímput que rebem per terra mar i aire, és que ni farem cap consulta, ni ens independitzarem. La constitució espanyola i tota la seva legalitat ho prohibeix, diuen. Per recorda’ns-ho cada dia, utilitzen tots els recursos disponibles, que per cert, també paguem nosaltres.
Per acabar i no tenint-ne prou amb la seva legalitat, els espanyols pretenen bastir ara, un argumentari amb un cert sentit “ideològic, històric i moral”. El document que la fundació FAES, comandada pel inefable Aznar ens ha “regalat” i tiutlat; “20 preguntas con respuesta sobre la secesión de Catalunya”, ens documenta quin és el nivell intel·lectual espanyol per bastir-ho.
Aquest pamflet, acompanyat del pròleg den Zarzalejos, és un dels insults més destacats dels darrers 40 anys, que rebem els catalans i no per paraules malsonants sinó pel seu atac directe a la intel·ligència. Aquest document, que en cap cas és propositiu, és un compendi negre de tot el que ens passarà, que comparat amb Hirosima és una broma.
“No se trata de ignorar la diversidad, que precisamente en la España democràtica se ha reconocido y garantizado como nunca antes, sino de afirmar que la singularidad no excluye –ni puede excluir- lo que compartimos”. I afegeix el pamflet; “La lengua catalana no impide que los catalanes compartan el español tambien como lengua propia en la misma medida que un madrileño. Todos los españoles compartimos Cataluña i lo catalán”.
No cal llegir tots els despropòsits i amenaces que compte aquest pamflet. Amb aquest dos paràgrafs i el seu anàlisis en tenim prou.
Començarem amb “la diversidad” que no exclou, ens al contrari, “la singularidad no excluye -ni puede excluir- lo que compartimos”. Això si, la nostra singularitat no cal reconèixer-la ni cuidar-la. Per això a Espanya només s’explica una historia, la castellana i la de la perifèria només existeix quan els hi convé. Per altra banda els únics que compartim les altres diversitats som nosaltres. Nosaltres no només compartim obligatòriament la “diversidad española”, sinó que fins i tot la majoria de vegades se’ns obliga i imposa per la força de les armes, compartir la seva historia i la seva llengua (Reales Decretos de Nueva Planta de Felipe V el borbón, 1715).
“La lengua catalana no impide que los catalanes compartan el español (per mi el castellà) en la misma medida que un madrileño sic”. La diferencia rau que ni madrilenys, ni castellans, ni extremenys ni andalusos, ni gallecs, ni bascos comparteixen la nostra llengua, el català. Per ser més exactes, els catalans tenim l’obligació de saber el castellà, però la resta no de saber el català. Els atacs al català, llei Wert, negativa del seu us a Europa, al Congrés, el LAPAO, el trencament científic de la llengua catalana al País Valencia i a les Illes, potser són elucubracions dels catalans. El tancament dels repetidors dels mitjans catalanes i la persecució a la immersió lingüística també ho deu ser.
Espanyolitzar-nos, com vol fer el PP i les FAES i amb un PSOE adherit, n’és l’objectiu dels espanyols. Ara però, i per fi, ja no ens “amenacen amb la força de les armes”, ara ho fan amb pamflets incendiaris que intenten fer-nos tanta por, que al final ja comencem a prescindir-ne de la que ens quedava del franquisme.
RSS Feed
