 |  |   |
L’element fonamental pactat pels franquistes i els àvids de riqueses "materials i espirituals", va ser legitimar la operació de màrqueting més gran dut a terme a la península. Calia fer veure que es pactava un “trencament” sense trencament i que els culpables d’un cop d’estat i d’un règim totalitari amb aires genocidis, de cop i volta eren demòcrates i que podien participar com demòcrates en la construcció de la nova Espanya.
Construir uns sistema democràtic a imatge d’Europa i avalada per alguns països d’Europa, va ser i de fet ara ho estem pagant, el cop definitiu per elevar a extraordinari el que a dia d’avui alguns anomenen “Transició Nacional”.
Els franquistes no van trigar ni un minut, és més, fins i tot, podríem assegurar que ells ja estaven preparats i ja tenien la homologació europea per ser considerats peça indispensable. De fet el CDS d’Adolfo Suarez era la peça crematòria del franquisme. Construir una nova alternativa nacional espanyola, mort Carrero Blanco, era la tasca que li tocava al Manolo, per lo del carrer, Fraga Iribarne, el nou nat és va anomenar “Alianza Popular”.
El PP sorgeix, bé així ens ho venen, d’una refundació de forces polítiques de nova creació. Durant el franquisme estava prohibida la llibertat política. Curiosament, aquesta refundació té com a base Aliança Popular, partit constituït i fet amb personatges que havien demostrat la lleialtat a Franco i per això van ser ministres o peces claus del franquisme. Cruz Martínez Esteruelas ministre de governació amb Franco, Federico Silva Muñoz ministre d’obres amb Franco, Licinio de la Fuente ministre de Treball amb Franco, Laurano López Rodo ministre tres vegades de Franco. El PP es constituïa en els successors de la ideologia franquista i no només se’n sentien orgullosos, sinó que van fer que moviments com “Fueza Nueva” i d’altres falangistes, quedessin incorporats i diluïts amb la proposta.
La “Transició”, mai va tenir aires de ruptura, i els fets ens ho demostren. L’estat espanyol té una fundació legal anomenada “Fundación Francisco Franco”, l’estat espanyol mai a il·legalitzat “la falange española”, l’estat espanyol permet que institucions depenent del ministeri de cultura espanyol, converteixi Franco en un personatge amb caràcter, obviant que va fer un cop d’estat i que va fer un estat dictatorial i repressiu. L’estat espanyol, “democràtic” encara és hora que demani perdó per la guerra civil i els seus morts. L’estat espanyol a dia d’avui continua tacat de sang pels assassinats comesos durant el franquisme.
Els arrels del PP, són i han mamat del franquisme. Ells mai han abdicat ni d'on venen ni el que volen. Poden haver suavitzat les formes, poden fins i tot reivindicar que ara, el seu passat no els condiciona i que són tant demòcrates com qualsevol altre. Poden construir un relat nou i una nova història, però el que no poden fer, a dia d’avui, és esborrar la memòria dels que varem viure en primera persona qui era Franco i com va ser el seu regnat de terror, perquè hem estat patidors i receptors i encara ho podem explicar.
La dreta espanyola, representada pel PP, actua exactament igual que sempre. Volen ser els amos del graner i repartir el gra quan vulguin i considerin. Tots els avenços socials han estat un miratge, per cert, amb una complicitat de les esquerres espanyoles prou indigne com per sentir vergonya aliena. Ara els pobres cada dia ho són més i els rics també.
Les seves arrels els condicionen i els delaten. Mai ha estat la Constitució espanyola, ni els “nacionalismes perifèrics”, ni la diversitat lingüística, ni les diferencies històriques, la qüestió de fons. El problema és estrictament de concepció democràtica i els espanyols mai ho han estat.
Els espanyols no admeten la discrepància ni el debat de les idees. Els espanyols tanquen diaris, empresonen per no pensar com ells, els espanyols volen espanyolitzar a tots els nen i nenes de l’estat espanyol, els espanyols espien i perverteixen l’estat de dret pel seu benefici. Els espanyols han anul·lat la divisió dels poders públics. Els espanyols en definitiva mai han volgut ser demòcrates, la seva concepció astral només els permet ser espanyols, exactament igual que Felip V, Franco i tots els membres del PP i com a conseqüència, només admeten un Espanya única.
La Espanya que els espanyols ens volen vendre, mai serà nostra, però en cap cas serà per culpa de la geografia, o del seu clima ni de la gent que conforma els pobles que viuen a la península, senzillament serà així, perquè nosaltres els catalans mai pensarem ni actuarem com un espanyol franquista.
Ara com diu en Vicent Partal, a més de tenir un passat condemnable, ens inquieta el seu dia a dia i perquè no dir-ho el seu futur també.
"Son españoles los que no pueden ser otra cosa" Cánovas del Castillo
Construir uns sistema democràtic a imatge d’Europa i avalada per alguns països d’Europa, va ser i de fet ara ho estem pagant, el cop definitiu per elevar a extraordinari el que a dia d’avui alguns anomenen “Transició Nacional”.
Els franquistes no van trigar ni un minut, és més, fins i tot, podríem assegurar que ells ja estaven preparats i ja tenien la homologació europea per ser considerats peça indispensable. De fet el CDS d’Adolfo Suarez era la peça crematòria del franquisme. Construir una nova alternativa nacional espanyola, mort Carrero Blanco, era la tasca que li tocava al Manolo, per lo del carrer, Fraga Iribarne, el nou nat és va anomenar “Alianza Popular”.
El PP sorgeix, bé així ens ho venen, d’una refundació de forces polítiques de nova creació. Durant el franquisme estava prohibida la llibertat política. Curiosament, aquesta refundació té com a base Aliança Popular, partit constituït i fet amb personatges que havien demostrat la lleialtat a Franco i per això van ser ministres o peces claus del franquisme. Cruz Martínez Esteruelas ministre de governació amb Franco, Federico Silva Muñoz ministre d’obres amb Franco, Licinio de la Fuente ministre de Treball amb Franco, Laurano López Rodo ministre tres vegades de Franco. El PP es constituïa en els successors de la ideologia franquista i no només se’n sentien orgullosos, sinó que van fer que moviments com “Fueza Nueva” i d’altres falangistes, quedessin incorporats i diluïts amb la proposta.
La “Transició”, mai va tenir aires de ruptura, i els fets ens ho demostren. L’estat espanyol té una fundació legal anomenada “Fundación Francisco Franco”, l’estat espanyol mai a il·legalitzat “la falange española”, l’estat espanyol permet que institucions depenent del ministeri de cultura espanyol, converteixi Franco en un personatge amb caràcter, obviant que va fer un cop d’estat i que va fer un estat dictatorial i repressiu. L’estat espanyol, “democràtic” encara és hora que demani perdó per la guerra civil i els seus morts. L’estat espanyol a dia d’avui continua tacat de sang pels assassinats comesos durant el franquisme.
Els arrels del PP, són i han mamat del franquisme. Ells mai han abdicat ni d'on venen ni el que volen. Poden haver suavitzat les formes, poden fins i tot reivindicar que ara, el seu passat no els condiciona i que són tant demòcrates com qualsevol altre. Poden construir un relat nou i una nova història, però el que no poden fer, a dia d’avui, és esborrar la memòria dels que varem viure en primera persona qui era Franco i com va ser el seu regnat de terror, perquè hem estat patidors i receptors i encara ho podem explicar.
La dreta espanyola, representada pel PP, actua exactament igual que sempre. Volen ser els amos del graner i repartir el gra quan vulguin i considerin. Tots els avenços socials han estat un miratge, per cert, amb una complicitat de les esquerres espanyoles prou indigne com per sentir vergonya aliena. Ara els pobres cada dia ho són més i els rics també.
Les seves arrels els condicionen i els delaten. Mai ha estat la Constitució espanyola, ni els “nacionalismes perifèrics”, ni la diversitat lingüística, ni les diferencies històriques, la qüestió de fons. El problema és estrictament de concepció democràtica i els espanyols mai ho han estat.
Els espanyols no admeten la discrepància ni el debat de les idees. Els espanyols tanquen diaris, empresonen per no pensar com ells, els espanyols volen espanyolitzar a tots els nen i nenes de l’estat espanyol, els espanyols espien i perverteixen l’estat de dret pel seu benefici. Els espanyols han anul·lat la divisió dels poders públics. Els espanyols en definitiva mai han volgut ser demòcrates, la seva concepció astral només els permet ser espanyols, exactament igual que Felip V, Franco i tots els membres del PP i com a conseqüència, només admeten un Espanya única.
La Espanya que els espanyols ens volen vendre, mai serà nostra, però en cap cas serà per culpa de la geografia, o del seu clima ni de la gent que conforma els pobles que viuen a la península, senzillament serà així, perquè nosaltres els catalans mai pensarem ni actuarem com un espanyol franquista.
Ara com diu en Vicent Partal, a més de tenir un passat condemnable, ens inquieta el seu dia a dia i perquè no dir-ho el seu futur també.
"Son españoles los que no pueden ser otra cosa" Cánovas del Castillo
RSS Feed
