
De moment i per escoltar a la gent i posar urnes, els únics inhabilitats a l’Estat espanyol són el President Mas i els Consellers/es Ortega, Rigau i Homs.
El President Mas va fer un pas més, va renunciar a l’acta de Diputat i aforament. D’axó se’n diu dignificar la Presidència, altres fan de senadors.
Fa no gaire el Vicepresident Oriol Junqueras va reclamar el compromís èxplicit de cada un dels membres alhora de convocar el Referèndum i tot el que se’n deriva. Sembla que s’oblida que totes les decisions del Govern són de caràcter col·legiat, cosa que vol dir amb responsabilitat compartida. Malgrat que un TC espanyol compartimenti responsabilitats. Al President Mas ni li va calgué, ni ha tingut cap recança per dir en judici que ell era el màxim responsable polític del 9N.
El President Carles Puigdemont, va encarregar al Junqueras i Romeva preparar el Referèndum. Sembla, en Quico Salles se’n fa reso, que una picabaralla interna i discrepàncies varies, més uns posicionaments de partit ara no entenibles i la pressió de les CUP per posar data i pregunta, esta donant ales als contraris del procés.
Res serà fàcil deia en Mas. Quanta raó. No només vindran inhabilitacions i multes, la presó no és descartable. De moment el que s’ho juga tot, i fer de la seva paraula una recuperació de creences i honors és Carles Puigdemont, el President, que manté inalterable el seu discurs i el Referèndum o Referèndum.
Varem ser els catalans els que vam dir prou i que la festa s’havia acabat. Va ser la força del carrer i han estat els politics els que han entomat la responsabilitat per proclamar la independència. Han estat els catalans els qui van construir Reagrupament, SI i desprès del seu fracàs, la ANC.
Òmnium i la construcció de l’AMI van reblar el clau. CDC ara PDeCAT i ERC, partits majoritaris han entomat la responsabilitat màxima per dur-nos a la independència. Aquest fet comporta, que el xoc que segur tindrem amb Espanya i el seu Estat, que seran els del Govern primer i els parlamentaris desprès els que hauran d’entomar i fer front responent amb dignitat. El suport dels catalans sempre vindran desprès dels seus actes.
Traslladar a l’opinió publica, temences i pors, només serveix per desmotivar. Qui no entengui de Junts pel Si que se’ls van votar per dur-nos la independència i que els costos els primers que els hauran d’assumir són ells, el que han de fer és plegar.
Caixa o faixa deien els avis. O Referèndum o autonomisme amb segur molta més dependència i l’anorreament definitiu de tot allò que tingui flaire de català. Guanyar-lo o perdre’l és una altra historia.