1 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
Els espanyols successors del franquisme, gairebé ho van preveure tot. Una constitució, una nova sobirania, la continuïtat del franquisme sense passar comptes, i un mateix poder judicial amb petits retocs. La dreta espanyola i l’esquerre espanyola pactaven, ara si, el bipartidisme espanyol i el centre neuràlgic i polític a Madrid.
Amb el que no comptaven, era que 35 anys de pau, més l’ingrés a la Comunitat Europea primer i Unió Europea després, amb moneda única, amb l’afegitó d’una evolució extraordinària del ram de les comunicacions, afavoriria una comprensió ideològica i practica del que suposa ser català a l’estat espanyol. Fa estona que els espanyols i les seves manifestacions van adressades a la construcció definitiva de la seva i única nació, Espanya.
Les FAES, el PP i els del PSOE tenen raó quan diuen que l’escola, TV3 i Radio Nacional de Catalunya, són culpables del nostre etnicisme. Nosaltres afegim que també ho són de la recuperació de la dignitat. El que no saben i són incapaços de saber-ho, és que els culpables són ells i ningú més.
Catalunya, mort Franco, va tornar a apostar, com ho va fer a la segona República, per construir un nou estat espanyol. Una LOAPA, una recentralització sistemàtica, un no reconeixement plurinacional i lingüístic, una lluita contra la historia i la unitat de la llengua catalana, un espoli sistemàtic, una manca d’inversions, un tracte fiscal, més el menyspreu directe al poble català amb la sentencia de l’Estatut del 2006, més altres agravis, ens han dut on som ara. No hi ha res ha fer. Els espanyols volen construir la seva nació, en base a la renuncia de la nostra i això només és pot fer des de la més absoluta mala fe i reminiscències imperials.
Els espanyols han matat la via d’entesa política i ara social amb Catalunya. Ells mai van tenir com objectiu fer un estat confederal, ni tant sols federal. Ells mai han volgut deixar ni la mamella ni el comandament exclusió per decidir-ho tot. Aquets 35 anys de “democràcia espanyola”, no han servit ni per consolidar l’estat de les autonomies. Tampoc han servit per incidir i aprofundir en fer un estat més democràtic, on la separació dels tres poders, no sigui una qüestió purament semàntica. Els espanyols amb matriu franquista, mai han volgut altra cosa que ser espanyols. Nosaltres els hi respectem aquesta dèria, però exigim que facin el mateix amb els que no volen ser-ne. Ni Catalunya és Espanya ni els catalans som espanyols i si ho som, és per dret de conquesta, com els papers de Salamanca, però no per voluntat pròpia.
El govern espanyol s’oposa a la consulta per una varietat de motius, una més és que no volen que quedi reflexat democràticament que els catalans no volem ser espanyols. El NO a la consulta és amagar que és descobriria que Espanya manté per la “seva força legal” uns ciutadans que volen ser altra cosa, catalans i ciutadans europeus, i això els treu de polleguera.
RSS Feed
