Dretes i esquerres espanyoles comparteixen l’objectiu; “Acabar amb el President de Catalunya Artur Mas”. Com fer-ho, ha quedat clar. Mentides, mitges veritats, acció política, utilització de les institucions de l’estat, també del poder mediàtic, en són els mecanismes més utilitzats.
Ara, i després de comprovar, que la cosa no va de salvadors ni de penjats, de que el PP i PSOE, afegim Ciutadans i UPyD, i que no han pogut aturar el gran tsunami independentista i per la independència, veiem que per aturar el procés, tot gira al voltant de la mort política del President Mas. Combatre la corrupció i la casta de dretes, són la seva justificació. Mas és l’objectiu a batre. Podemos ho ha confirmat, “Mas és la casta i mai pactarem amb ell”.
La gran aposta i acord pel “Dret a Decidir”, va suposar una entrada d’aire fresc pels partits politics de Catalunya. Donar la veu al poble mitjançant consultes referendaries o no, n’era un bon principi per demostrar que tothom entomava un cert canvi en les maneres de fer política. CiU, ERC, ICV i la CUP, els socialistes aviat és despenjarien, van defensar aquest dret com democràtic i just. No calia fer declaracions patriòtiques més enllà del dret democràtic al vot.
El 9 de Novembre (2014) però, i el posterior acord per fer el 27 de Setembre (2015), reclama que tothom és posicioni políticament sobre independència si o no. Avui, estem en condicions, d’afirmar que ja sabem on és cada una de les forces politiques de Catalunya. Saber quins són els aliats tàctics i politics per la independència de Catalunya, ens han d’ajudar a situar-nos en el benefici de la suma estratègica i política.
Els partits de Catalunya, cometran un greu error estratègic si volen escometre les eleccions municipals en termes ideològics i de gestió. Espanya i els unionistes, amb l’excusa de la corrupció i la casta, intentaran sumar amb ideologies varies, incloses les que estan prop o són independentistes, per ser el pol d’oposició contra el procés. L’exemple més clarivident ha estat el darrer posicionament d’Iniciativa. Volen lligar amb “Podemos” per fer fora al President i als “corruptes de CiU”. No cal escarrassar-nos gaire per saber que això vol dir carregar-se el procés.
ERC sap que significa governar amb l’esquerra espanyolista. Ells ja tenen la seva pàtria, i practiquen l’ unionisme disfressat d’esquerres, a major gloria de la unitat de la seva nació Espanya. ERC vol la independència, segur, ara però no ni ha prou. Cal saber amb qui la vol fer, ho amb qui és factible arribar-hi.
El President Artur Mas, personalment vol la independència, però necessita saber que la volen la majoria de catalans. CDC vol la independència i no només treballen per aconseguir-ho, sinó que proposen la seva refundació i tolerància zero amb la corrupció. Els d’Unió aviat aniran per feina, n’estem segurs. ERC vol la independència, però pretenen ser el pal de paller del procés i actuen desgastant aquells que són aliats tàctics i estratègics. La CUP, minoritaris arreu, volen la independència dels Països Catalans i com dirien els castellans; “quan largo me lo fiais”. Tenim un problema en el mon independentista i cada dia és més rellevant, de moment no sumem.
Al bàndol contrari, i curiosament tots aquells que defensen la unitat d’Espanya, de dretes o d’esquerres, finalment han descobert que Catalunya té un procés fort, reformista i regeneracionista gràcies al que avui i sens dubta el lidera, Artur Mas.
L’estratègia del PP, del PSOE – psc, d’ICV, de Ciutadans, de Podemos, de Guanyem, de UPyD, de “manos limpias”, i del “tuti quanti” espanyol, insistim, és acabar amb el President Mas.
ERC i la CUP que per si sols mai proclamaran la independència ni de Catalunya ni dels Països Catalans, han de re situar-se i decidir finalment si amb el que queda del procés, prefereixen l’esquerranisme social abans que Catalunya. Saber-ho forma part de la transparència, que no només a de ser-ho en termes de gestió, sinó també política. Els catalans ens ho mereixem.
RSS Feed
