
Sembla, de moment, que un dels punts més calents per investir al Sánchez és l’amnistia pels catalans que van i estan participant amb un procés democràtic i pacífic per la independència de Catalunya.
També sembla que de moment cap normativa prohibeix fer política aquells que volen dirigir i gestionar.
I vet aquí que una part de la judicatura espanyol, el tercer poder del Estat espanyol, i abans de conèixer el contingut del que seria una llei orgànica per amnistiar als díscols catalans, han posat el crit al cel. Pitjor han convocat una reunió de l’alta magistratura (CGPJ) per posicionar-se i tot indica que a la contra.
Sembla que els senyors jutges magistrats no hagin entès que no només representen el poder judicial, sinó que també son ciutadans sotmesos a la legislació vigent. Que només depenguin d’unes oposicions i desprès d’una carrera corporativa, i facin carrera dins del poder judicial, en cap cas tenen llicencia representativa.
Volen fer un manifest, que serà polític, contra una llei d’amnistia. Fins i tot abans de saber el seu contingut.
Aquest jutges ras i curt estan prevaricant, i afegiríem que també, des de que és reuneixen per prevaricar amb fons públics, també estan malversant.
El que estem explicant i relatant no és un acudit. Son fets contrastats i demostrables. I ara ve el que no entenem: Si tenim uns jutges prevaricant i malversant com és que ningú ho denuncia.
Com és que l’executiu espanyol que controla la fiscalia no diu res. Finalment comés que cap partit democràtic i sobre tot dels perseguits per aquesta justícia, no fan la denuncia pertinent.
I qui ningú ho dubti un Govern legítim i democràtic, hores d’ara ja hages ordenat a les forces policials la seva detenció, apertura d’expedient disciplinari com funcionari i la seva automàtica separació de la judicatura.
I si res d'això passa, podrem confirmar que el Poder judicial, el que va instaurar el franquisme, avui és el primer poder del Estat espanyol. Per cert, insistim, perquè tothom i els que no sàpiguen també, que el franquisme va legalitzar la seva justícia, amb un TOP (tribunal d’ordre públic) repressiu i que després amb la transició, amb els mateixos jutges van constituir l’Audiència Nacional, tribunal especial per causes com el terrorisme i afegiríem contra tots aquells que volien la independència del seu País.