La historia sempre serveix, i si està documentada millor. Llàstima que els que volen liderar organitzacions per canviar i millorar societats la llegeixen poc o gens. El tercer Raich de Hitler, és va implantar a Alemanya al 1933/34, i Hitler ho va fer des de unes eleccions. Ni comunistes ni socialistes de l’època, uns perquè no podien i els altres equidistants i col·laboracionistes, no ho van impedir. El feixisme nazi, radicalment xenòfob i racista emprenia el camí a la barbàrie amb una segona guerra mundial, amb més de setanta milions de morts i sis milions d’assassinats als camps de concentració nazis.
La guerra és la guerra, ja ho sabem i els que la pateixen sempre són els soldats, carn de canó, i el poble. Ara bé, el nazisme amb la seva particular ideologia, va superar tot l’inimaginable als camps d’extermini. Camps on és gasejava indistintament a; homes, dones, vells, velles, infants, invàlids, gitanos, comunistes, republicans, torturava i és feien experiments mèdics.
Camps de concentració que controlaven i vigilaven les SS. Avesats com estaven als criteris organitzatius, van idear la màxima expressió d’eficiència i reducció de costos. Els mateixos presos vigilarien als presos. Si complien tenien alguns privilegis, i si no, a la filera dels condemnats. Malgrat tot el seus serveis, l’únic que aconseguien era retardà el seu final amb unes certes comoditats. Se’ls anomenaven per la SS Kapos. Kapos que eren jueus, la majoria, o d’altres ètnies.
No som al 1934. Ni estem sotmesos als avatars d’una guerra mundial. Diuen que la globalització impedeix qualsevol aventura militar mundial, tot i que ara les guerres que tenim focalitzades i localitzades, són eternes e inacabables.
Be anem on volíem anar, a Espanya i el Seu Estat. És evident que avui a tot el territori no tenim camps de concentració. Ja els varem tenir durant la dictadura feixista de Franco. Però tenim, i en primer pla, la lluita inacabada d’uns pobles que volen decidir els seu futur i un Estat que sempre ho impedeix. De vegades amb cops d’Estat. Amb dictadures imposades pel borbó de torn. I quan semblava que Espanya amb forma de República si posava be, malgrat el suport català, ni així.
Doncs be, sense tenir camps d’extermini, l’Estat espanyol, te tots els ressorts de poder policial i judicial, per dictaminar presó i el que és pitjor amb la legitimitat per part dels mateixos que pateixen la repressió policial i judicial. I per més INRI amb el vist i plau dels representants catalans presents al “Congreso español”.
Sembla, que tot el ventall pro independència de Catalunya, amb una de les poques coses que hi ha acord és que tenim presos politics, i avui, de moment empresonats a Catalunya i curiosament la competència de presons és de la Generalitat de Catalunya, amb una Consellera de Justícia, de ER, Ester Capella, que ahir seria la gran “Kapo”, i que no fa res més que assumir les directrius provinents de la justícia espanyola, amb una diferencia, que pel seu paper cobra 110.759 € i els d’ahir per la seva col·laboració, zero, i finalment tenien el mateix futur, pena de mort. Per ser honestos i com que totes les decisions del Govern de la Generalitat són col·legiades, tots, inclòs el MHP Quim Torra, haurien d’assumir que són els Kapos moderns i vigilants dels nostres presoners.
Com és pot col·laborar, ajudar, acordar i fins i tot no utilitzar el poder d’uns vots, sense exigir la llibertat dels presos politics? Com és pot col·laborar, ajudar, i fins i tot acordar que el minso poder que tenies el deixes de tenir? Com és pot admetre que les penúries econòmiques, a Euskadi i Navarra les puguin gestionar i Catalunya no? Com és pot col·laborar, ajudar i acordar la recentralització de competències a canvi de res?
La resposta a tot plegat, i no cal ser un crac, és senzilla, ER ha decidit assumir que si és la “esquerra” qui governa a Espanya, l’obediència central no existeix, és la associació fraternal entre els d’esquerres. El problema és que l’espanyola ja té la seva nació, Espanya a la que mai vol renunciar.
No és que “Roma no paga als traïdors”, és que als catalans pels sol fet de ser-ho tampoc. Be, a no ser que facin la conversió al cristianisme com feien els jueus sefardites, que no els servia de gaire, i l’espanyolisme els perdoni els seus orígens una estona. Desprès tindran el premi, expulsió de Catalunya i cremats a la foguera per la Inquisició moderna del Estat espanyol.
Ser un “Kapo” avui, és pot dissimular durant una estona, però si els nostres presos politics empresonats mantenen la situació, saben lo injust de tot plegat, només voldrà dir que avui ser “Kapo” ha pres rellevància i que els seus privilegis no perillaran. Il·lusos. Només els cal obediència a les noves “SS” i desmantellar qualsevol opció que ho faci perillar.
El que encara no saben és que tard o d’hora també seran exterminats. Com ho va ser Lluis Companys i d’altres catalans que volien fer d’Espanya una gran nació. Castella impera, i els Kapos moderns són els seus valedors per controlar presos i colònia.
Un altra dia en parlarem dels catalans aparentment d’esquerres i republicans, que no van trigar ni cinc minuts per passar-se al bàndol franquista acabada la guerra. Aquest si que van ser els Kapos feixistes, els d’avui, miserables que a sobre ho justifiquen, dient que millor les esquerres espanyoles que la dreta.
RSS Feed
