Referèndum o referèndum va dir el MHP Carles Puigdemont i, amb el suport del seu Govern, amb dues lleis aprovades al Parlament, llei del Referèndum i de transició jurídica i, amb el suport de les dues organitzacions socials més importants de Catalunya, ANC i Òmnium, varem fer el Referèndum.
I varem fer-lo malgrat que només teniem el suport del 48,7 dels catalans i una divisió de la resta entre els equidistants i els nacionalistes espanyols unionistes. És va triar la via unilateral com a Kòsovo, avui Estat independent reconegut internacionalment.
El que no varem tenir es la transició integral que la Llei legítima de transició jurídica, aprovada al Parlament comportava. Ens varem quedar amb una proclamació de la República catalana tant iniqua com irrellevant pel fet que de moment dorm al calaix dels mals endreços.
Avui les mateixes forces politiques, JxCat, ER i CUP tenen 74 escons, majoria absolutíssima al Parlament i per primer cop hem superat el 50 % del vot.
Amb aquestes dades i interpretant tota les lleis internacionals, les de pacte o les unilaterals, Catalunya pot i, ara si que te la legitimitat per fer-ho, dues coses amb l’aval d’unes eleccions legals i legitimes.
Podria, si els líders o dirigents politics tinguessin el valor adequat per complir tot allò que diuen que volen i són. Implementar la República catalana guardada al calaix. La segona cosa te un rerefons lleig, però fins i tot és podria interpretar com un fet per esvair dubtes, fer un nou Referèndum, pactat o unilateral. Amb només una particularitat, amb el compromís que si el SI guanya, la República catalana queda proclamada i instaurada al dia següent.
Res a veure amb el que avui se’ns ofereix des de ER, CUP i JxCat. Una negociació per investir un President i per acordar un nou Govern. I si, per investir un President autonòmic capat i supervisat per l’Estat espanyol i el seu Govern. I si per construir un Govern de la Generalitat autonòmic, capat i controlat per l’Estat espanyol.
Una negociació que hauria d’haver acabat amb eleccions desprès del acord de ER amb les CUP que donava dos anys a la taula de diàleg i que denunciava la pretensió, falsa, d’un tutelatge del Consell per la República.
Com pot un patriota desprès de la repressió que estem patint, desprès de guanyar reiteradament les eleccions, lligar-ho tot a una pretesa taula de diàleg amb un recorregut de dos anys, saben on som, sense veure cap moviment que distencioni la repressió i que tindrem algun suport espanyol a les nostres peticions. Sobre tot ara que l’únic que havia tingut algun detall, Pablo Iglesias ha plegat.
ER, com no, pot fer el que vulgui. De moment i sense res a canvi donen suport total al “Gobierno de España”. Fins i tot incrementant-ne la repressió judicial i policial. L’estratègia de ER és clara i diàfana, cosa que és d’agrair. Els seus socis prioritaris són les esquerres i si són espanyoles cap problema. Volen construir la III República espanyola federal. ER amb la República espanyola i una bona sobirania catalana estarien servits.
Com sempre amb els il·luminats de les CUP, anti capitalistes, sobiranistes i independentistes, mai construirem res. Com a molt faran servir la paperera de la historia per liquidar possibles aliats.
Ens queden els de JxCat. Treballen incansablement per internacionalitzar el conflicte Espanya Catalunya. No volen renunciar al esperit de l’1 d’octubre i les seves implicacions legitimes. Volen establir un nou Govern per aprofundir amb la confrontació intel·ligent i establir el full de ruta per saber que en fem del resultat electoral del 14F.
Per primer cop queda meridianament clar que les dues estratègies són publiques, constatables i potser irreconciliables.
ER i CUP 41 escons volen gestionar les motlles autonomiques amb una fiscalització total del Gobierno de España i el seu Estat.
I JxCat, 32 escons proposen que la gestió autonòmica s’ha de posar al servei per fer els passos adequats per la independència i si pot ser avui millor que demà.
Quan les posicions són tant contraposades, l’únic sistema inventat per aclarir-nos és posar urnes i votar. Avui no fer-ho, i per molt que es vulgui justificar, només serveix per mantenir cadires, soldades i unes forces partidistes amb caràcter corporativista i sectari.
Justificar no fer el que vas dir que faries com compromís electoral, és mentir i enganyar. Votem i deixem clar si volem independència, o ser una autonomia espanyola tot i esperant que Espanya algun dia sigui una democràcia plena.
Desprès d’aquets darrers 10 anys, millor deixem de fer-nos palles mentals, i decidim, triem i que guanyi el millor.
RSS Feed
