Fa dies que el govern espanyol, el PP i el PSOE, no para d’enviar-nos amenaces. Velades, directes, de soroll de sabres, europees. La darrera és la del espanyol impresentable, Aznar, “ideòleg”, si és que del seu cervell surt alguna idea democràtica i aprofitable socialment, d’una fundació que venera les tesis franquistes i que té com objectiu treballar per garantir el futur de la “nació espanyola”. Aznar però, president honorífic del PP, no planteja dirimir les discrepàncies democràticament no, ell resolt la discrepància amb la seva llei, llei que comença i acaba amb pena de presó.
No ens enganyem, el PP i el govern d’en Rajoy, no sortiran desautoritzant-lo, i no ho faran per la senzilla raó de que comparteixen fil per randa els continguts i els objectius. Uns ho fan aprovant lleis recentralitzadores, incomplint els acords institucionals i ofegant econòmicament a la Generalitat, fent a més una campanya estratègica per intentar convèncer als catalans, que Catalunya és on és per culpa del President Mas.
L’Aznar, sembla que ho fa de forma més barroera i insinua, i fa proclames inflamades pel seu electoral espanyol. Tot plegat sembla que té la gosadia de confondre, però és tant evident quin és el seu objectiu, tapar les seves corrupcions i les del PP, i fer que ningú recordi que han incomplert tots i cada un dels seus compromisos electorals.
Quan l’objectiu és el mateix, les formes no poden amagar-ho i el PSOE, que ens nega el dret a decidir, que vetlla com els més reaccionaris de l’antic regim per la unitat d’Espanya, ara són com el Rajoy i l’Aznar, els mateixos gossos amb uns collarets diferents.
És impensable i fins i tot creiem que tot plegat és un foc d’encenalls, que el govern espanyol lluiti contra la petició democràtica i pacifica pel dret a decidir amb presó i amb repressió, i seria encara més impensable que la Unió Europea, ni digues ni fes res.
Tot i així, haurem de tenir en compta, que la possibilitat que aquests espanyols perdin l’ oremus, si és que algun dia l’han tingut, i actuïn segons els dictats dels nou franquistes, presó i ma dura. Seria evident que engarjolar al nostre President, o afusellar-lo com ja han fet, no és un tema menor, és un tema de dignitat i de país, i la resposta hauria de ser adequada a la provocació, això si pacifica i democràtica, però tant contundent que ni els espanyols del PP i del PSOE ni l’opinió mundial hagin de tenir cap dubta que aquest cop els catalans no ens deixarem ocupar per la força altra cop i que estem disposats a ser lliures com abans del 1714..
En temps de guerra és guanya vencent, en temps de pau convencent. Francesc G.