
Vagi per endavant, que prego i desitjo, que sigui un post que m’hagi empassar. El meu amor per Catalunya, el meu deute als caiguts per mantenir la flama, m’obliguen ara a dir la meva. És possible que no serveixi de gaire. Si més no en farem teràpia i quedaré prou descansat, com per entomar altre cop el senderi de la lluita fins la victòria final, que segur algun dia arribarà, perquè tenim la raó i perquè no és just que formem part d’un altra Nació, sense haver-ho decidit.
Tot indica que el Programa polític de Junts pel Si, o el que és el mateix, de CDC, ERC, ANC, Òmnium, Demòcrates de Catalunya, Sumate, Moviment d’Esquerres, Avancem i Reagrupament, més el suport de Catalunya si, Solidaritat catalana per la independència, PSAN i el Verds Alternativa Verda, mes 1.630.000 vots, no fa prou pes als de la CUP.
El Programa de Junts pel Si no és prou d’esquerres, és el que venen a dir els de la CUP. Ens han explicat pel dret i l’inrevés que; “Volem negociar el que, el com, el quan i el qui”. Això vol dir que no combreguen amb ni amb el full de ruta, ni el Programa de Junts pel Si. Sembla que l’esforç que van fer per construir l’artefacte de Junts pel Si, és hi rellisca.
Sembla que les “negociacions van”. Ni be ni malament, van. Això si com les tortugues fet que permet a Espanya recarregar i bastir-ne sense defallir de noves municions, armes jurídiques i mediàtiques.
Junts pel Si tenen un pacte global. Un Programa i la proposta d’investir de President a l’Artur Mas per la darrera legislatura autonòmica, per un temps no superior a 18 mesos, és més dels que els patriotes independentistes haguéssim somiat fa uns 50 anys, mig segle.
Els de la CUP, més tots els unionistes espanyols i les seves derivades, són ara els corifeus d’un objectiu que és comença ha dibuixar com de vida o mort pel procés constituent. L’objectiu és impedir, i com sigui, que Mas sigui President.
Els de la CUP aquest cop l’esguerren, ni CDC permetrà un sacrifici voluntari, ni Junts pel Si pot proposar cap altra alternativa. Si ho fessin a alguns se’ls hi veuria el llautó. Els unionistes espanyols, van fent i no han variat ni un mil·límetre l’objectiu, ahir i avui: Defenestrar Mas i trencar CDC. Curiosament exactament com volen els de la CUP. I per la boca mor el peix. Vetant al President i Consellers de Convergència.
Sembla que CDC, trenqui amb Unió no serveixi. Sembla que el President Mas hagi complert tots els seus compromisos del procés tampoc serveixi. Sembla que la Declaració, que és trencadora i el més revolucionari que hem fet els darrers anys presentada per Junts pel Si i la CUP tampoc. Que dir de la falca jurídica contra Mas, Ortega i Rigau, sembla que tampoc serveix. Que hagin fet un Decret contra la pobresa energètica impugnat per Espanya, tampoc serveix. També si poden afegir altres lleis i decrets. Que ens hagin ofegat econòmicament, ara amb amenaça directe de tancar el FLA, tampoc serveix.
Sembla que pels de les CUP, l’únic que serveix per qüestionar Mas, són unes retallades, i que és de “dretes i lliberal” i com no culpable de defensar l’estat de dret que Espanya ens ha proporcionat. Sembla que els bitllets pel viatge, a CDC i al President Mas, per els de la CUP no és poden expedir. Sembla que trencar amb Espanya només és pot fer des de posicions esquerranes, per la resta prohibit.
Sembla que els de la CUP tot i que CDC i Mas facin el que calgui pel procés, els hi rellisca. Sembla que encara no han entès que la independència o és transversal o res. Sembla que tenen com objectiu impedir que Mas sigui el President de la transició, encara que el procés s’han vagi a norris.
Els de CUP, poden ser els garants d’unes noves accions politiques en matèria social. Seria el seu èxit indiscutible. També poden passar a la historia com els únics responsables d’un fracàs inimaginable. Sense President anem a eleccions. Això ens pot costar una o dues generacions, si és que hi som a temps. Espanya ja sabem com las gasta i mai fa presoners.
A CDC, se li poden demanar moltes coses i deu ni do les que han fet, ideològicament, i organitzativament per voluntat pròpia. Ells i només ells han liderat part del procés des de les institucions catalanes, i ho han fet rebent i entomant-ho tot. Mas i CDC, és vulgui o no han liderat i amb èxit una part important del procés. Demanar-los ara que és facin l’araquiri, només és pot fer des de posicions unionistes espanyoles, ho ha amb un treball digne dels millors quinta columnistes, això si ara moderns.