A l’estat espanyol, governants, politics i economistes, ara ens regalen les oïdes amb la bona nova: “el sistema de pensions és insostenible”. De fet al estat espanyol res és sostenible, llevat de l’espoli que pateix Catalunya des de fa 299 anys.
Ens proposen allargar l’edat de jubilació en terminis més curts, també nous càlculs, i com no reduir, baixar, disminuir, congelar, les pensions actuals. El que no diuen, és que ja fa més de cinc anys que els pensionistes han patit unes retallades besties, que ha repercutit amb el seu poder adquisitiu i amb el seu benestar.
No pujar o adequar les pensions al IPC, és una pèrdua directe del poder adquisitiu, però apujar els preus dels serveis com aigua, llum, gas, i primers aliments com la carn o el peix, pujar els impostos, IBI, escombraries, circulació, retencions IRPF, són també una forma directa de pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes.
Ara ja no en tenen prou amb la pujada general dels preus de consum, volen entrar i sense contemplacions amb la nomina que reben els pensionistes, tot i que primer congelaran i desprès retallaran la pensió.
Els jubilats són un col·lectiu gens menyspreable per quantitat i qualitat. Són determinants en unes eleccions hi ho són si s’ho proposen en altres àmbits socials. Sabem que certes organitzacions sindicals han annexat a la seva estructura organitzativa col·lectius de jubilats, la UGT de Catalunya n’és una. De fet els jubilats a dia d’avui destaquen per la seva desestructuració social. L’oferta social que reben els treballadors un cop jubilats, és si més no trista i d’un contingut més propi de bestioles que de persones que han treballat tota una vida per els seus i per una país.
A les darreres eleccions eren tant cobejats que fins i tot els del PP anaven als geriàtrics a fer campanya, això si, sempre amb la por com argument. És de suposar que quan l’estat espanyol faci la retallada i aboqui als pensionistes a la misèria, seran ells mateixos els que aniran als geriàtrics ha explicar-ho.
El Cercle Català de Negocis, ens demostra amb dades contrastades i avalades per economistes de prestigi internacional, que una Catalunya independent, no tindria cap problema en mantenir les pensions i fins i tot incrementar-les. Aquest és un bon vaticini i ens hauria de motivar-nos i conscienciar-nos que parlar-ne amb els jubilats, ara és indispensable. Fer-ho seria tot un reconeixement a la seva aportació i sobre tot perquè la immensa majoria a dia d’avui tenen les seves capacitats analítiques prou be per entendre que volem fer-los partícips del dret ha decidir hi ha construir la Catalunya nova. Les raons i els arguments han d’arribar a tothom, deixar el club dels jubilats ara seria un greu error.
Algú ha de recordar. Pau Casals
Ens proposen allargar l’edat de jubilació en terminis més curts, també nous càlculs, i com no reduir, baixar, disminuir, congelar, les pensions actuals. El que no diuen, és que ja fa més de cinc anys que els pensionistes han patit unes retallades besties, que ha repercutit amb el seu poder adquisitiu i amb el seu benestar.
No pujar o adequar les pensions al IPC, és una pèrdua directe del poder adquisitiu, però apujar els preus dels serveis com aigua, llum, gas, i primers aliments com la carn o el peix, pujar els impostos, IBI, escombraries, circulació, retencions IRPF, són també una forma directa de pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes.
Ara ja no en tenen prou amb la pujada general dels preus de consum, volen entrar i sense contemplacions amb la nomina que reben els pensionistes, tot i que primer congelaran i desprès retallaran la pensió.
Els jubilats són un col·lectiu gens menyspreable per quantitat i qualitat. Són determinants en unes eleccions hi ho són si s’ho proposen en altres àmbits socials. Sabem que certes organitzacions sindicals han annexat a la seva estructura organitzativa col·lectius de jubilats, la UGT de Catalunya n’és una. De fet els jubilats a dia d’avui destaquen per la seva desestructuració social. L’oferta social que reben els treballadors un cop jubilats, és si més no trista i d’un contingut més propi de bestioles que de persones que han treballat tota una vida per els seus i per una país.
A les darreres eleccions eren tant cobejats que fins i tot els del PP anaven als geriàtrics a fer campanya, això si, sempre amb la por com argument. És de suposar que quan l’estat espanyol faci la retallada i aboqui als pensionistes a la misèria, seran ells mateixos els que aniran als geriàtrics ha explicar-ho.
El Cercle Català de Negocis, ens demostra amb dades contrastades i avalades per economistes de prestigi internacional, que una Catalunya independent, no tindria cap problema en mantenir les pensions i fins i tot incrementar-les. Aquest és un bon vaticini i ens hauria de motivar-nos i conscienciar-nos que parlar-ne amb els jubilats, ara és indispensable. Fer-ho seria tot un reconeixement a la seva aportació i sobre tot perquè la immensa majoria a dia d’avui tenen les seves capacitats analítiques prou be per entendre que volem fer-los partícips del dret ha decidir hi ha construir la Catalunya nova. Les raons i els arguments han d’arribar a tothom, deixar el club dels jubilats ara seria un greu error.
Algú ha de recordar. Pau Casals
RSS Feed
