És fastigós, i cansin-ho, però n’hem de parlar. Franco va ser un genocide, un feixista i un deslleial al poder polític establert legítimament i legalment, La República.
Franco no només va fer possible (amb tota la dreta reaccionaria i l’església) una guerra inhumana de tres anys, va fer possible que després d’acabada, s’encetés el període més sanguinari on les vendetes i venjances sense control és desfermessin qual Armagedon.
El nazisme hitlerià i el feixisme de Mussolini, van ser els còmplices i aliats de Franco durant la guerra i fins les acaballes de la segona guerra mundial. Només un situació geoestratègica de la Península i els interessos nord-americans emmarcats en el que seria “la guerra freda”, va fer possible que el regim totalitari franquista "sobrevisqués fins l’any 1975".
La tan venuda “transició”, de fet mai ho va ser. Cap reconciliació ni perdo pels crims del franquisme. Als vençuts altre cop se’ns imposava els símbols franquistes i borbònics, ara però és feia amb una constitució on el dret a votar tornava desprès de quaranta anys de prohibició. La “legalitat franquista”, en cap cas era derogada, ni s’entrava en cap procés constituent. El llegat franquista, començant per la monarquia borbònica foragitada el 14 d’abril del 1931, quedava restaurada, i la ciutadania “practicava el traga-la”, encara subsistia la por a la repressió militar. El sistema judicial en cap cas és posava en entredit o és reformava, i fiscals i jutges responsables d’assassinats i tortures, no només no van ser depurats, sinó que se’ls hi feia i fan honors.
Ara, un grapat d’espanyols a Catalunya i fora, que mai han volgut ni acceptat l’existència del poble català com la secta de Ciutadans, oportunistes i populistes, s’atreveixen, seguin les directius del PP i PSOE, a comparar-nos i dir-nos que som uns franquistes. Per demostrar-ho utilitzen la llengua i afirmen que a Catalunya perseguim el castellà i tanquem en guetos a tots aquells que no parlen el català.
Els catalans sabem de sobra el que vol dir la paraula PROHIBICIÓ perquè l’hem patit, i també el ser vençuts. Sabem el que suposa que se’ns prohibeixi parlar en la nostra llengua. Sabem el que ha suposat la espanyolització franquista i ara també sabem el que suposarà la nova espanyolització del PP amb el ministre Wert al capdavant.
No van ser els republicans els que van guanyar la guerra, la va guanyar Franco i quaranta anys ho deixen clar. Comparar-nos ara amb els que volem i tenim dret fer de Catalunya la nostra Nació, i que volem fer-ho sense la dicotomia de qui era de tal o qual bàndol, quan el que hem fet sempre és buscar mecanismes d’integració amb el màxim respecte a les identitats pròpies, acusar-nos de franquistes, no només no és de justícia, és de persones dolentes.
La seva perversió, és d’un paroxisme antidemocràtic i d’injustícia que fa fredor. Estar en contra la immersió lingüística si que és franquista i totalitari. Franco, els seus i el borbons mai han pensat que han d’existir i coexistir altres llengües a més del castellà. L’anorreament que executen metòdicament amb la llengua catalana al País Valencià, a Les Illes i a la Franja, n’és la mostra. Però no en tenen prou, també la volen liquidar a Catalunya i per això no tenen cap escrúpol en pervertir i dur la historia al seu terreny.
Són els mateixos que practiquen el negacionisme nazi, tot i que ho tenen marro, doncs fins i tot els mateixos alemanys han reconegut l’holocaust, han demanat perdo i han indemnitzat a les víctimes.
No podem callar ni hem de permetre que se’ns digui o compari amb el franquisme o el nazisme. Tolerància zero. Agafem-nos a la directiva europea i legislem al respecte. La nostra dignitat i el record d’aquells que van caure per la llibertat, ens ha de fer intransigents amb aquest canalles i manipuladors. No hem d’admetre que per defensar la seva posició antiindependentista, ho facin des de la mentida l’insult i la por.
RSS Feed
