3 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
Ja hi som i de ple. El temps dels eufemismes, subterfugis i semàntiques s’ha acabat. Els del SI i SI, sigui en una consulta o en unes eleccions són ara mateix clars i explicitis, des de la seves direccions i conjunt del partit. Els del NO i NO també. Ara cal que la resta faci el mateix.
CDC, ERC i les CUP, partits al Parlament són ara i de forma “irreversible” defensors de la construcció de l’Estat català lliure i independent.
PSOE, PP i Ciutadans, partits al Parlament, no només són contraris a qualsevol dret que suposi el reconeixement del poble català com subjecte polític, si no que són contraris a l’exercici democràtic de votar.
Iniciativa verds i UDC presents també al Parlament de Catalunya, defensen el dret a decidir, però en cap cas defensen el segon SI. ICV de moment proposa un primer SI i continuen desfloren la margarida sobre el segon SI.
La societat civil i de forma majoritària, de moment està a l’alçada. ANC i Òmnium pel SI i SI. L’altra “societat civil” ja ho sabem, contra la consulta i pel NO i NO si s’arribés ha fer.
Els d’Unió per ser on són, produeixen una urticària endèmica, que poc o molt afecta als de CDC. Les seves apreciacions i matisos permanents en tenen la culpa. La proposta que sembla serà la que llençaran als seus militants, llibertat de vot en la segona pregunta, és definitiva CDC i UDC han de trencar la seva federació. El SI i SI i el SI i NO, no casen per en lloc. Potser per això el govern de la Generalitat ens ofereix tota una amalgama d’opinions i d’anàlisis. El President Mas si és que de debò defensa el SI i SI, només, i en aquesta darrera etapa del procés, ha d’estar rodejat i recolzat amb els que defensen, pensen i volen exactament el mateix. La independència de Catalunya i el trajecte final per arribar-hi no admet escletxes. Sobre tot quan la pressió dels unionistes, l’Estat espanyol i els seus mitjans és ja gairebé insuportable.
Ja hi som i de ple. El temps dels eufemismes, subterfugis i semàntiques s’ha acabat. Els del SI i SI, sigui en una consulta o en unes eleccions són ara mateix clars i explicitis, des de la seves direccions i conjunt del partit. Els del NO i NO també. Ara cal que la resta faci el mateix.
CDC, ERC i les CUP, partits al Parlament són ara i de forma “irreversible” defensors de la construcció de l’Estat català lliure i independent.
PSOE, PP i Ciutadans, partits al Parlament, no només són contraris a qualsevol dret que suposi el reconeixement del poble català com subjecte polític, si no que són contraris a l’exercici democràtic de votar.
Iniciativa verds i UDC presents també al Parlament de Catalunya, defensen el dret a decidir, però en cap cas defensen el segon SI. ICV de moment proposa un primer SI i continuen desfloren la margarida sobre el segon SI.
La societat civil i de forma majoritària, de moment està a l’alçada. ANC i Òmnium pel SI i SI. L’altra “societat civil” ja ho sabem, contra la consulta i pel NO i NO si s’arribés ha fer.
Els d’Unió per ser on són, produeixen una urticària endèmica, que poc o molt afecta als de CDC. Les seves apreciacions i matisos permanents en tenen la culpa. La proposta que sembla serà la que llençaran als seus militants, llibertat de vot en la segona pregunta, és definitiva CDC i UDC han de trencar la seva federació. El SI i SI i el SI i NO, no casen per en lloc. Potser per això el govern de la Generalitat ens ofereix tota una amalgama d’opinions i d’anàlisis. El President Mas si és que de debò defensa el SI i SI, només, i en aquesta darrera etapa del procés, ha d’estar rodejat i recolzat amb els que defensen, pensen i volen exactament el mateix. La independència de Catalunya i el trajecte final per arribar-hi no admet escletxes. Sobre tot quan la pressió dels unionistes, l’Estat espanyol i els seus mitjans és ja gairebé insuportable.
RSS Feed
