Sembla que aquest punt, el d’aconseguir la República, és potser el que te més recolzaments a Catalunya i fins i tot de fora. Fer un referèndum acordat també.
Sembla també que el punt que divideix més profundament és com ha de ser la República. Uns la volen com el resultat d’una revolució social, d’altres la volen respectant valors democràtics universals, d’altres lliberal i perfectament integrada a la Unió Europea, d’altres mantenint el que tenim amb una independència financera i institucional i finalment en tenim els que la voldrien fraternalment dins la República espanyola.
Com voler la República del futur, és ciència ficció ara, sobre tot perquè la resposta no és individual, és col·lectiva i només la posició majoritària de la societat la pot decidir i construir.
La disquisició i el debat de sempre és que va primer l’ou o la gallina. Que va primer construir una societat justa amb mitjans limitats o proclamar la República per tenir-ho tot, ara seria implementar-la, i construir des de la llibertat els nous propòsits institucionals i democràtics.
Si partim de la base que cap Estat, que sempre són i tenen una base impositiva, vol disminuir el seu poder, tant territorial com econòmic, se’ns presenta un repte descomunal, com deslligar-nos d’aquest Estat.
Aconseguir deixar de ser una propietat global del Estat, només té dos camins, fer-ho pacíficament i democràticament amb un acord per les dues bandes, fer-ho també pacíficament i democràticament però sense acord i la via violenta on tothom perd.
El Govern del President Carles Puigdemont, conjuntament amb el Parlament van triar la via democràtica i pacifica, però com no hi va haver-hi acord, malgrat haver-ho demanat més de 19 vegades, és va decidir habilitar la via unilateral. Aquesta via estava legitimada per unes eleccions i per una majoria independentista al Parlament com resultat d’un Programa i del seu compliment.
La pregunta que s’escau ara és com fer efectiu el mandat, tenint clar que tot indica que no pactarem res que suposes el trencament de la unitat sagrada del Estat espanyol.
Ara mateix és imperatiu que des de la política, unitària, partidista, la que sigui que vol la independència, se’ns digui, insistim, obertament com fer-ho. Ja no valen els discursos buits. Ja no valen promeses de futur. Ara el que una bona majoria de catalans vol és que se’ns digui com. En tenim prou amb una majoria al Parlament per la independència ?. En tenim prou guanyant les alcaldies per la República ?. En tenim prou amb guanyar el pols amb la justícia espanyola ?.
És hora que la transparència i compromís dels disposats guanyem el relat, el discurs i els fets. És hora de que als venedors de fum els enviem al calaix de la historia, sobre tot si volem de debò ser un Estat independent en forma de República.