Produir mol i be són dos axiomes que el sistema capitalista ha elevat a categoria suprema. Hem de guanyar més i per això ens cal ser competitius afegeixen els que maneguen quantitats escandaloses de diners. Productivitat i beneficis empresarials en són la base per construir una societat del benestar.
Empresa, Treball i drets són conceptes que haurien d’estar equilibrats, equilibri impossible si els que manen, els que tenen el poder capital i militar, només treballen per eixamplar cobdícies i beneficis.
El sistema capitalista amb els seus daltabaixos, a anat consolidant la seva pròpia evolució. La força del treball que fins no fa pas gaire esdevenia com el resultat de l’esforç d’un treballador, s’està substituint per la força del robot. Robots que no mengen, que no tenen cap necessitat d’organitzar-se, que no necessiten de la societat del benestar. Que fins i tot no paguen impostos ni per descomptat tindran pensió.
El sistema gairebé és perfecte. Producció de tècnics i intel·lectuals a les escoles i universitats per construir les maquines del futur que han de substituir la força del treball obrera. És calcula que un Enginyer en robòtica pot fer que 1000 treballadors vagin a l’atur per substitució.
SEAT n’és un bon exemple. Al 1980 la plantilla era de 32.000 treballadors, al 2015 de 12.700. Al 1990 Volkswagen és fa amb tot el control de SEAT i s’inaugura la fàbrica de Martorell la més moderna i automatitzada d’Europa. Producció al 1982, 120.000 unitats anys. Producció al 1998, 500.000 unitats. Al 2015, 264.000 unitats, afectació de la producció per la crisis.
El futur és de les maquines. El director de cine alemany Fritz Lang amb la pel·lícula Metròpolis, ens va situar en el futur actual. Robots, casta dominant i oprimits en són el nucli central de la pel·lícula.
El mon capitalista ha decidit, i fa temps, que la producció ha d’estar controlada per pocs i produïda per robots, silenciosos, obedients i sense reivindicacions laborals o socials. El sistema però té un problema i no és menor, és que genera i de forma exponencial, persones sense feina, sense objectius i el que és pitjor moralment abandonades per la societat.
El sistema mai ha volgut substituir la força del treball per robots amb l’objectiu de que els treballadors gaudeixin de més temps, per la família, o per l’oci, o per millorar intel·lectualment. El sistema vol produir més per obtenir més beneficis i que millor que substituir-los per robots “adoctrinats” i complidors. Una substitució que té dos objectius; incrementar la productivitat i els beneficis empresarials.
El sistema capitalista, tot i els seus avenços, potser encara no ho sap, però la cobdícia extrema farà insostenible el seu model. Model que mai ha destacat per just i sostenible (la gran guerra, II guerra mundial, Vietnam, Cambodja, Afganistan, Irak, Líbia, Síria, etc.) ens demostren que el sistema perviu destruint i construint.
O el model canvia, o el planeta va inexorablement camí de la seva autodestrucció. El Planeta té els recursos que té i no són il·limitats. O practiquem, treballem, per uns nous valors socials lluny del consumisme salvatge, o no ens caldrà cap cataclisme natural per la nostra autodestrucció.
Robotitzar i automatitzar els mitjans de producció només té sentit si és fa per millorar i descarregar als treballadors d’unes feines esclavistes i per gaudir d’un temps que la natura ens ha donat.
RSS Feed
