
Veure com els xacals de la política és barallen per un vot, produeix fàstic i una misèria indescriptible, el de menys són les propostes politiques. La deriva dels socialistes a Catalunya, el descrèdit del PP donat el tracte que donen a Catalunya i la seva pròpia corrupció, més un Duran i Lleida que torpedina constantment la seva federació, propicien l’arribada dels aprofitats, plens de populisme i demagògia. Aquests tenen l’única ambició d’atraure els que practiquen la incontinència electoral buida de propostes i assimilats per campanyes mediàtiques.
Aquests politics, que generalment no ofereixen res ni cap novetat, són els atiadors de vells conflictes i nous. Veure per exemple com el Cañas de Ciutadans, titlla de frívola la Camacho del PP, per haver entrat en la lògica separatista, és tant esperpèntic com ell mateix, sobre tot perquè la Camacho defensa la unitat d’Espanya com ell, i defensa el castellà com única llengua oficial com ell. Per acabar-ho d’adobar l’element dedicat a la política fa poc, fa una carrega demagògica descomunal contra el PP, encolomant-li el fet que ara els populars defensen privilegis per Catalunya. Deu ni do.
No parlar de la reducció del 25 per % dels pressupostos espanyols per Catalunya. No parlar del deute espanyol amb Catalunya. No parlar dels dèficits en infraestructures. No parlar de la re centralització de les competències que te Catalunya, és a més d’indigne, anti català. No fer-ho és no defensar els interessos de Catalunya, però el pitjor de tot és que qui fa possible aquest tractament és el PP espanyol i que sigui el Cañas i els seus, que defensen el mateix que els del PP, pretenguin confondre a la ciutadania per un vot, ho diu tot.
Ni Rivera, ni el Cañas, ni la Camacho, ni el Navarro, deixaran de ser el bloc espanyolista i que treballaran perquè el poble català mai pugui decidir i que per sempre més formem part d’un estat que ens maltracta i ens espolia. Això ho sabem. El que no sabíem, és que ells mateixos arribarien ha devorar-se sense que tinguin una mala digestió, cosa rara, doncs mengen del mateix sense cap contraindicació.
El problema de la nostra època consisteix que els seus hòmens no volen ser útils sinó importants. Churchill