Ja ho va dir el ara diputat Gabriel Rufian, el veritable perill per descarrilar la independència de Catalunya és Podemos i les seves confluències estratègiques.
L’encerta. A mida que Podemos és va definint com partit i organització classista queda meridianament clar que els veritables enemics de la sobirania dels catalans són els podemites, colauites, i els comunistes nacionalistes espanyols. El PP, PSOE i Ciutadans, sense fissures a Catalunya tenim clar el que volen i no enganyen a ningú.
No és que les enquestes del CEO diguin que més d’un 80 % dels votants de Podemos siguin contraris al referèndum, dret d’autodeterminació, és que els mateixos són aferrissadament unionistes i contraris a la República Catalana.
Ha guanyat Pablo Iglesias. El que diu que si a un referèndum, això si, sempre que sigui pactat, i que afirma que ell és contrari a la independència de Catalunya i que lluita per la fraternitat i solidaritat dels pobles d’Espanya. És el mateix que no diu res dels incompliments del govern espanyol a les sentencies del TC a favor de Catalunya. És el mateix que no diu res quan Espanya desvia els recursos europeus pel corredor del Mediterrani i s’utilitzen a Madrid. És el mateix que no convocarà res a favor del Diputat Francesc Homs per permetre urnes i que el pobli voti. És el mateix que calla i no qüestiona la monarquia dels borbons imposada per Franco. És el mateix que avala als podemites de Catalunya, atiadors de l’odi contra Mas i ara el PDeCAT, sense cap més motiu que el d’haver estat hegemònics a Catalunya durant més de 23 anys. De moment el 3% és suposa, les maquinacions de les clavegueres de l’Estat espanyol no.
No ens enganyem, Andreu Barnils a Vilaweb la clava. Podemos, els de la “nova política” arrelada a la vella, han anat modificant la seva aposta política i del dret a decidir. Qui vulgui llegir, llegirà que de la independència fraternal, han passat ha dir-nos, sense dir-ho, que hem de ser súbdits de l’Estat espanyol. Ens volen enlluernar amb espais de competències controlades des de Madrid. Proposen el mateix que tenim ara, però amb un govern espanyol d’esquerres.
Ni la primera República, ni la segona, van deixar-nos exercir el dret d’autodeterminació. Les dictadures i els borbons menys. Recordar que de vegades els que governaven a l’Estat espanyol eren les esquerres espanyoles, no està de més. Ara la pretensió de Podemos és dir-nos que si que podem votar, però que millor votem a favor d’una nova Espanya que ells construiran.
És endèmic, és històric, és real i tant mateix ni els unionistes espanyols ho poden rebatre. Catalunya no és Espanya. Per llengua, per cultura i per historia, ni serem ni podem ser espanyols.
Macià ja ens va indicar quin era possiblement l’únic camí per treballar-nos la fraternitat i la solidaritat quan va proclamar la República Catalana dins la Confederació de Repúbliques Ibèriques. Aquest però és el moll de l’os, les castes econòmiques i funcionarials de l’Estat espanyol mai han volgut canviar poder i privilegis per democràcia.
Proposar-nos ara als catalans el mateix que ja se’ns va proposar temps ençà, és no haver entès absolutament res, i d’aquí que sens vulgui durar la píndola per veure si caiem de quatre potes. Aquest cop no companys de Podemos aquest cop ens en anirem i com quedi tot plegat, segur que dependrà més de vosaltres que dels catalans.
RSS Feed
