Anna Gabriel i sense vergonya, practica en plena negociació la pitjor tàctica que fa possible que no tinguem una negociació lleial entre independentistes, i menys l’acord que tothom desitja: Que tinguem Govern ja.
Unes declaracions de la Gabriel, lluny d’aquell silenci autoimposat, i que objectivament no serveixen per acostar posicions, són utilitzades pels contraris sense compassió i amb molta mala llet. Sembla que els de la CUP estiguin desconnectats dels mitjans de comunicació.
Joan Tarda és despenja ara dient; “si no tenim acord i anem a eleccions, serà un delicte d’alta traïció”. Embolica que fa fort. No sabem, perquè no s’ha matisat, si els traïdors serien els de Junts pel Si o els de la CUP. Si es refereix als de Junts pel Si, queda clar que els seus els de ERC estan el paquet. Si ho diu pels de la CUP, el que fa és buscar-se uns enemics gratuïtament.
Els de la CUP, que no volen ser a la Mesa del Parlament, que no volen ser al Govern de transició nacional, volen condicionar-ho tot. Fins i tot veten amb noms i cognoms futurs Consellers, a més de la proposta presidencial de Junts pel Si.
Paral·lelament, els de la CUP continuen dient que unes noves eleccions no són desitjables. Extraordinari, sembla que no volen eleccions i tampoc accepten Mas que és la proposta de Junts pel Si i esperen continuar la negociació saben que hi anem de pet. Una negociació pretesa que ja no serveix. Els de la CUP, els agradi o no seran els reposables directes i únics d’unes noves eleccions. No desitjables per ningú però efectives per l’odi que practiquen els de la CUP als convergents i Mas. Recorden amb els seus comentaris el crit en campanya de la extinta Gemma Usabart de Podemos.
No ens agradaria pensar que el que volen és no assumir els efectes del que ha de venir per part de l’Estat espanyol. Assumir quatre cops dels Mossos, és suportable. Enfrontar-se a tot un Estat, ja són paraules majors.
No volen al Mas com President, no volen estar a la Mesa del Parlament, no volen tal o qual convergent de Conseller, volen que s’apliqui el seu programa, volen practicar la desobediència ja. El que no sabem, perquè encara no han dit, si el que volen és que no sigui un convergent el nou President.
Ja ho va dir el President en funcions Mas: “Res serà fàcil. Per un temps extraordinari accions extraordinàries. En veurem de tant grosses que ni ens ho podem imaginar”. Mes o menys.
El que mai cap independentista hagués pensat que les màximes dificultats vingueren del seu cantó. Les CUP volen el que volen i hom comença a dubtar si la seva prioritat mai havia estat fer un nou País des de la llibertat per decidir quin és el país que volem entre tots. Seria més coherent, des de la seva coherència, dir que la independència només serà possible pel que depèn d’ells, si ha de ser com ells la volen.
L’ofensiva dels espanyols, comença ha ser total. Volen des legitimar el Parlament. Volen des legitimar el resultat electoral del 27 S. Volen que l’opinió publica pensi que Catalunya és sinònim de corrupció. Volen presentar-nos com colpistes institucionals. Volen i volen i volen. Mentrestant nosaltres embolicant la troca.
No sabem ni sabrem si tota l’escenificació que fa la CUP és per justificar la raó per fer President al Mas. Tampoc sabem ni sabrem si els avisos de CDC dient que o Mas o eleccions, són per pressionar l’acord. El que si sabem és que pels unionistes espanyols els enemics són tots els independentistes i guanyada la batalla la pena aplicable serà per tothom, i el que també sabem, que ara, dilatar l’acord només serveix per desmuntar-nos.
De moment però, cada cop que algun independentista obre la boca, és per embolicar la troca. El 47,8 % de votants pel SI, ens mereixem un respecte i sobre tot el que ara ens mereixem és començar d’una puta vegada el “procés constituent” amb un Govern recolzat per un mínim de 72 Diputats. Queda dit.