11 DE JUNY I DESCOMPTANT.
Qui hores d’ara qüestioni el posicionament polític del president de Catalunya Artur Mas, respecte del procés, ho és que vol que fracassi el president i el procés, o simplement és una opció estratègica per guanyar la centralitat política i continuar servint als interessos d’Espanya.
En Duran i Lleida, i li hem de reconèixer, mai ens ha enganyat. Ell és un defensor, com els de la vella escola, que no només no qüestiona la pertinença de Catalunya a l’Estat espanyol, sinó que hi treballa activament perquè així sigui eternament. Les prebendes que rep anyalment, justifiquen sobradament el seu paper. Per tot plegat, i donat que som al davant d’una figura histriònica, fins i tot és provable que no acabi de deixar la política, i que tot haguí estat una estratagema per tornar a la primera línea.
El pols sostingut que Duran i Lleida ha fet amb el president Mas, serà d’aquells que faran historia. Ell va ser un dels responsables directes de la pèrdua de 12 diputats. Ell és responsable de l’actitud i resposta del govern espanyol i dels poders fàctics a la proposta democràtica del dret a decidir. Ell és corresponsable del treball desenvolupat pel ministre d’exteriors espanyol per tal de que el nostre procés fracassi. Ell en el fons no vol cap tercera via, ell vol el fracàs del procés.
Valedor de terceres vies sense continguts. Confrontat per despit amb CDC. Venut a l’Estat espanyol i premiat jurídicament i econòmicament. Existeix perquè mai s’ha jugat res electoralment. Segur que finalment tindrà premi.
Duran i Lleida, és l’espècimen que reflexa l’antítesi d’aquells que lluiten sociològicament per aconseguir que Catalunya sigui lliure. Amb una llibertat tutelada en te prou. Ell va “acceptar” el dret a decidir perquè CDC i el president Mas havien decidit que la festa amb Espanya no tenia cap sentit. Ell però i des de el primer dia ha llançat la seva posició hostil al procés. Ell vol i dol la pertinença de Catalunya a Espanya. Ell en te prou amb una mica més de govern administratiu. Ell en te prou mantenint el seus estatus personal.
Ara i per fi, és visualitza de la ma del màxim líder del procés, que Catalunya vol fer el seu camí, tot i que legalment, independentment d’Espanya. En Mas ha estat clar. Espanya te el seu procés, procés que nosaltres i ningú que no siguin els del PP i PSOE podran aturar. Nosaltres tenim el nostre i el 9 de Novembre s’executa.
Duran i Lleida, està amortitzat. Ja no l’escolten, ni a Madrid ni a Catalunya. Jo no pot vendre’ns cap de les “excel·lències” d’Espanya. El seu argumentaria és nul i la seva posada en escena no serveix per convèncer als catalans que la independència és el pitjor que ens podria passar.
De l’únic que ens hem de preocupar ara, és de com és retira de la vida política de Catalunya. El botifler d’en Duran (botiflers eren aquells que defensaven als borbons), que encara desfulla la margarida, voldria morir matant. No sabem si encara li demanaran el darrer servei a la causa. Enfonsar la federació, destruir-la, no serviria al procés i en Duran, tot i que poques encara te alguna possibilitat de fer-ho. Cal evitar-ho.
Duran i Lleida forma part de l’època on el peix al cove era predominant. Aquesta època, ara, ni el president Pujol la reivindica. Duran i Lleida no només està amortitzat, està acabat políticament. Espanya, la seva casta i elits ho saben, i per això estan disposats a sacrificar els peons que calguin. Juan Carlos I, Rubalcaba, Duran han estat incapaços de contenir ni de proposar cap acció que fes trontollar un procés que cada dia està més arrelat a Catalunya. La desafecció i l’amortització van íntimament lligades i en Duran i Lleida és víctima d’una desafecció galopant i d’una amortització que demana per part de CDC, UDC i el President Mas, el seu relleu immediat.
RSS Feed
