Segur, que de moment, Catalunya i els catalans a dia d’avui no estem vagant per l’espai sideral. Aquest viatge està reservat per ser dirigit per l’estat espanyol. Ara, el que si podem afirmar, és que Catalunya s’ha situat dins de l’autopista amb destí cap a la llibertat a una velocitat propera a la de la llum.
N’estem convençuts que el PP per boca d’en Rajoy ahir va dir el seu darrer NO dedicat a Catalunya. Els del PSOE, tampoc mai més ens han de tornar ha entabanar amb nós i ribots “familiars i amorosos” .
Cal però que la velocitat de creuer no ens faci derrapar. Si el govern espanyol practica la negació i la miopia política com eix per defensar el seu model de país, en cap cas ens ha de fer pensar que ja ho tenim tot fet, per molt maldestre que actuï el govern d’en Rajoy.
La més que provable darrera acció, executada pel braç “armat” de la justícia, ens situarà definitivament en aquell punt de no retorn, on tot és redueix en guanyar o perdre.
Encertar ara les accions que pertoquen, ens poden fer més forts i guanyar adeptes a la causa independentista. Introduir decepcions i retardaments q hores d’ara, ni són convenients ni necessaris, doncs donaria temps als enemics del procés
Convertir el proper pas del procés en confrontacions estèrils, no escoltar la victòria del SI i SI del 9N i llegir-la de forma transversal, no només seria un error, sinó que l’efecte que podria produir seria de decepció i desmobilització.
Convocar unes eleccions, sense saber amb claredat perquè han de servir, no te cap sentit. Anar a les eleccions autonòmiques, sense tenir clar que s’han de guanyar, seria un greu error. No continuar governant i aprovant pressupostos tot i que siguin autonomistes, també ho seria. Els dels tripartits també aprovaven pressupostos autonòmics.
CDC i ERC, estan condemnats a entendres. Qui pretengui fer d’aquesta part del procés una lluita partidista ho ha de pagar i molt car. El President Mas ho va dir, “si el nou 9N és un èxit serà de tothom, si és un fracàs serà meu i del meu govern”. Celebrar l’èxit, no vol dir apropiar-se del que és de tothom, senzillament és celebrar-ho, tant mateix com abraçades inexplicables. Utilitzar les formes de celebració per introduir desconfiances, ara dona carnassa als enemics del procés. No posar-nos d’acord amb el que, el com i el quan també donarà arguments als enemics del procés i sobre tot a aquells que ara volen alentir el procés amb la pretensió que un nou escenari a la Moncloa ens anirà be.
RSS Feed
